POLÍTICA
Barcelona - 12 juliol 2015 2.00 h

Iceta acusa Mas d'enfonsar el país en el “desgavell”

 En la seva proclamació com a candidat per al 27-S, recepta “justícia social i acord federal”, a més de l'abandó de “l'embolic sobiranista”

 El líder del PSC evita fer referències a la llista de Podem i ICV

ANNA BALLBONA

Una paraula va ser la més repetida per Miquel Iceta en la seva proclamació com a candidat del PSC per al 27-S: “embolic”. Pròpiament, el que va repetir va ser el barbarisme “lio”, per descriure l'estat de la política catalana i atacar el president, Artur Mas. “Ha estat la seva decisió la que ha portat la política catalana al desgavell, hi ha el risc evident de fer el ridícul com a país”, va afirmar. A més, va acusar el president de la Generalitat d'haver “dividit, afeblit i embolicat com mai” Catalunya. “Això és un lio, ja sé que es diu embolic, però és que això és un lio”, va proclamar.

Després de qualificar Mas de “passiu” i “llast” per al país, Iceta va oferir la seva recepta., basada en “la justícia social i l'acord federal”: “hem de canviar de majoria, de president, dir la veritat, impulsar el canvi i abandonar el lio”, va recalcar. El líder socialista va fer una pirueta lingüística per referir-se a l'absència del dret a decidir en el seu programa: “volem un nou acord de Catalunya amb la resta d'Espanya que sigui sotmès a la ciutadania amb un referèndum, no hem renunciat al dret a decidir”, va assegurar. Estirant el fil de l'“embolic”, va contraposar el llegat dels governs de Mas amb el dels tripartits: “deien que els governs de Maragall i Montilla eren el Dragon Khan, no pensava que ens farien bons tan ràpidament.”

Iceta, proclamat candidat per unanimitat, amb només una abstenció (votaven uns 400 consellers i escaig), es va presentar com una opció de “canvi que produeix efectes, que es verifica”. Com a exemple d'això va posar les primeres mesures dels nous governs de les Illes Balears i el País Valencià.

Crida l'atenció que Mas va ser pràcticament l'única diana dels atacs d'Iceta, com jugant, encara, amb un esquema encara bipartidista. En cap moment no es va referir a la candidatura alternativa d'esquerres que concorrerà al 27-S –amb Podem i ICV, com a mínim–, que pot portar el PSC a tenir una davallada encara més gran de les ja conegudes fins ara.

Qui sí que es va referir a les alternatives al bipartidisme, mig de puntetes, va ser la candidata del PSC a les generals, Carme Chacón, també proclamada ahir, amb només tres abstencions. “No som un partit incolor ni insípid, som el partit dels bons gestors, un partit d'esquerres i federalista”, va subratllar. En relació amb la “crisi territorial, la crisi de les institucions públiques i la situació d'emergència social” que considera que han creat tant el president espanyol, Mariano Rajoy, com Mas, Chacón va defensar que és el PSC qui hi pot posar remei. Per a “la crisi territorial” –com en tot moment es va referir al procés sobiranista– va reiterar la fórmula d'un estat federal, que “permeti harmonitzar unitat i flexibilitat”.

Chacón va instar els catalans a tornar a ser “l'onada capaç de posar fi al quadrienni negre del PP”. Potser tenia al cap els resultats del 2008, el primer cop que era cap de llista per Barcelona al Congrés. Van ser els millors resultats del PSC a Catalunya en unes generals des del 1982, i van servir perquè Rodríguez Zapatero revalidés la presidència. D'això, però, ja fa 7 anys.

LA FRASE

Els progressos socials d'aquest país no van caure del cel, porten el nom del PSC
Carme Chacón
CANDIDATA DEL PSC A LES ELECCIONS GENERALS

“Chacón mai ha marxat”

Aquesta és la tercera vegada que Carme Chacón és la candidata del PSC per Barcelona al Congrés. A mitjan d'aquesta legislatura, el 2013, va renunciar a la seva acta de diputada per anar a fer classes a Miami. Ahir el primer secretari del PSC s'hi va referir per defensar-la: “en realitat, la Carme mai ha marxat, perquè sempre ha mantingut el seu compromís socialista i feminista”, va dir. Iceta va començar el seu discurs fent una referència irònica a la llista civil sense polítics que prepara el sobiranisme: “Companys, companyes, polítics, tots...” Si Iceta va arrencar aplaudiments en diverses ocasions, el discurs de Chacón, més auster, va ser seguit amb més fredor pel consell nacional, i pràcticament només la van aplaudir al final.