POLÍTICA
BARCELONA - 12 setembre 2016 2.00 h

El món ens torna a mirar

 Els mitjans de comunicació internacionals veuen les massives manifestacions d'ahir com una renovació de l'anhel sobiranista

 La premsa mundial relaciona el desafiament independentista català amb la crisi política a Espanya

MONTSE FRISACH - BARCELONA

Els mitjans internacionals ja fa cinc anys que tenen encerclada a l'agenda la data de l'11 de setembre com el dia que, a més de recordar els atemptats de l'11-S, toca cobrir algun tipus de manifestació massiva a Catalunya. I, de nou, el món ens va mirar ahir, però ja sense la sorpresa i l'àmplia cobertura en primera plana dels primers anys, i en espera d'un desenllaç, més o menys pròxim en el temps, del procés català. La majoria de mitjans estrangers van destacar la promesa de Carles Puigdemont de celebrar un referèndum durant el 2017, la manifestació descentralitzada i la capacitat dels catalans de sortir al carrer massivament any rere any per demanar la independència.

L'agència britànica Reuters, així com el canal BBC, remarcaven que les manifestacions “massives”, de centenars de milers de persones, pretenen pressionar perquè el 2017 es pugui formar un nou estat. Reuters considera que el bloqueig per formar govern a l'Estat espanyol es deu en part al “desafiament independentista”. El diariThe New York Times va destacar les declaracions de Puigdemont de celebrar un referèndum durant el 2017. El diari francès Le Figaro titulava així la informació sobre la Diada: “A Catalunya, els secessionistes mostren la seva força.” L'article explicava que cada any els independentistes “renoven el format teatralitzat de les seves manifestacions”.

Pròxims mesos “calents”

El diari brasiler O Globo remarcava que la força de milers de persones que ahir van sortir al carrer va reimpulsar el procés cap a la independència, “després d'uns mesos de divisions internes entre els partits separatistes”. “No podem esperar més”, deia un dels manifestants entrevistats pel rotatiu. Segons l'agència italiana Ansa, la qüestió catalana està íntimament lligada al bloqueig polític espanyol: “Els pròxims deu mesos es preveuen calents entre Barcelona i Madrid.I la qüestió catalana complica encara més la infinita crisi política de l'Estat espanyol, sense govern electe des de fa nou mesos i encaminat cap a les terceres eleccions en un any, al Nadal.” De la mateixa manera, l'edició digital de la cadena estatal italiana Rai va penjar una desena de fotografies espectaculars de la Diada, amb el titular “Catalunya, al carrer per la independència”.

The Financial Times va encapçalar l'article sobre la Diada d'ahir amb el titular “Els catalans deixen els dubtes a banda en la Diada Nacional”. A més, el corresponsal a l'Estat espanyol del diari econòmic, Tobias Buck, explicava dissabte que en els pròxims mesos s'espera el tan anomenat “xoc de trens” entre Espanya i Catalunya quan s'acabin aprovant les lleis de desconnexió.

Sense poder negociar

La televisió alemanya Tagesschau encapçalava la informació amb el titular “Els catalans protesten en la seva Diada”, i hi afegia que “els separatistes no tenen socis amb qui negociar”.

El setmanari francès L'Express també va tractar el tema català en el seu últim número: “Després d'haver intentat sense èxit durant anys arrencar un acord amb Madrid per poder convocar un referèndum d'autodeterminació, com Escòcia l'ha obtingut de Londres, els dirigents independentistes han optat per la secessió després d'haver conquerit la majoria absoluta al Parlament regional el setembre del 2015.”

Les declaracions de García-Margallo

Alguns mitjans internacionals també es van fer ressò de les polèmiques declaracions de dissabte del ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, que minimitzava els efectes d'un atemptat terrorista comparant-los amb els efectes de la dissolució d'Espanya. El rotatiu del sud de França L'indépendant les va remarcar especialment. El mateix diari explicava en un ampli reportatge la història de les mobilitzacions ciutadanes de la Diada al llarg de la història: “I, estranyament, tot prové, històricament, d'una desfeta. La dels catalans el 1714 contra les tropes francoespanyoles, després del setge de Barcelona.”