POLÍTICA
BARCELONA - 12 setembre 2016 2.00 h

Puigdemont tornarà a oferir un referèndum pactat a l'Estat

 El president revela a corresponsals estrangers que insistirà en una sortida pactada en la qüestió de confiança

 Preveu les constituents després de la pròxima Diada

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

Oferir una última proposta de referèndum a l'escocesa i convocar eleccions constituents d'aquí a un any són els plans que Carles Puigdemont exposarà en el discurs de la qüestió de confiança del dia 28. Així ho va revelar ahir en un contacte informatiu amb corresponsals de premsa estrangera. Puigdemont no llança la tovallola i reiterarà el fet d'allargar la mà per trobar una sortida dialogada al conflicte polític català, encara que el president espanyol es mantingui en funcions i enrocat en el no i encara que continuï planant la incertesa sobre la possible convocatòria d'unes terceres eleccions espanyoles.

La reiteració de la proposta de la consulta que ja va ser rebutjada formalment en el Congrés el 2014 abans del procés participatiu del 9-N i que ha topat amb el bloqueig constant dels principals partits espanyols no aturarà l'aplicació del full de ruta, segons Puigdemont. El president –que es va manifestar a Salt amb una camisa d'un blanc institucional compartit per Oriol Junqueras i Carme Forcadell– preveu haver convocat les eleccions constituents després de l'11-S de l'any vinent.

Els plantejaments de Puigdemont, que intenta sumar l'entorn d'Ada Colau a aquest últim intent de referèndum, van ser ben rebuts tant per ERC com per la CUP. El vicepresident de l'executiu i líder dels republicans, Oriol Junqueras, va avalar l'enèsim intent per al diàleg amb Madrid. “És ben sabut que som els campions mundials del referendisme i del referèndum, i tots els camins democràtics ens semblen bé si permeten que, democràticament, els ciutadans d'aquest país decideixin el seu futur”, va dir el republicà. ERC recorda des de fa mesos que Catalunya ha demanat fins a 18 vegades un acord per exercir el dret a decidir.

La CUP defensa que s'ha de celebrar un referèndum vinculant aquest mandat, i el vol unilateral si no és possible l'acord. “Si hi ha consentiment i el president creu que ho pot aconseguir, endavant”, va respondre la diputada de l'esquerra anticapitalista Gabriela Serra. Per Serra, aquesta Diada significa un “punt de no-retorn” per al procés.

Fixant l'intent de pacte de referèndum com a prioritat mai abandonada, en un context en què el RUI capitalitza el debat polític sobre el full de ruta, Puigdemont va oferir un punt d'ancoratge als comuns en aquest tram del procés. Colau es va agafar precisament al dret a decidir per justificar la seva presència a la manifestació de l'ANC i Òmnium a Barcelona, en un flirteig calculat amb el sobiranisme emmarcat en l'intent de conformar una nova força hegemònica d'esquerres a Catalunya. “La situació de bloqueig entre l'Estat i Catalunya no pot continuar. Demanem que es facin passos endavant com es fa en democràcia: consultant a la ciutadania”, va declarar Colau des de la zona VIP, on va evitar una fotografia conjunta amb els líders dels partits independentistes i membres del govern. Hi havia, entre d'altres, el mateix Junqueras, Gabriel Rufián, Raül Romeva, Marta Pascal, Mercè Conesa, David Bonvehí i Artur Mas, que per primer cop va participar en una manifestació per la Diada, atès que no hi assistia quan era president.

Puigdemont recordava que el referèndum podria desbloquejar el punt mort de la política espanyola, condicionada per l'exclusió d'ERC i el PDC en càlculs aritmètics per a la governabilitat. Sosté que és una obligació moral mantenir l'oferta fins a la fi sense aturar el full de ruta.

Indignació amb Margallo

Les darreres declaracions del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, sobre la unitat d'Espanya van provocar una indignació transversal en les forces polítiques catalanes. El president de la Generalitat va trobar “feridor” per les víctimes del terrorisme que Margallo declarés: “Un atac terrorista se supera, la dissolució d'Espanya és irreversible.” De fet, l'exportaveu de l'Acvot Roberto Manrique va escriure al seu blog que “cal ser molt mala persona per dir que un atemptat se supera”. Oriol Junqueras hi veu una actitud “molt tradicional” que evidencia que l'Estat i els ministres han desconnectat de la majoria de catalans. “Estan dient coses molt greus a totes bandes”, va denunciar la líder de C's, Inés Arrimadas. Per Ada Colau, van ser unes declaracions “faltades d'ètica i profundament antidemocràtiques”. Miquel Iceta, líder del PSC, les va qualificar de “molt desafortunades”.