POLÍTICA
BARCELONA - 12 octubre 2016 2.00 h

15-O, dia de les víctimes de la guerra i el franquisme

 El govern el declara dia nacional per a la reparació de la memòria de les víctimes, coincidint amb la data de l'aniversari de l'afusellament de Companys

 S'ajusta a la llei del Memorial Democràtic

O.A.-ETXEARTE - BARCELONA

El 15 d'octubre de cada any serà el dia nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista. Així ho va acordar ahir el Consell Executiu, que ha elegit la data de l'aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, l'únic president escollit democràticament que va ser executat pel feixisme a l'Europa occidental. El govern pretén així donar continuïtat a la iniciativa de l'any passat de proclamar la mateixa data (aleshores, puntualment, per al 2015) com a dia nacional, coincidint que llavors es complien 75 anys de l'assassinat de Companys, i es va organitzar un acte institucional d'homenatge, al qual van assistir familiars de les víctimes.

Amb la declaració del 15-O com a dia nacional, l'executiu pretén contribuir al reconeixement memorial de les víctimes recollit a la llei del Memorial Democràtic, recollit en el preàmbul de la norma, i a les diverses resolucions aprovades al Parlament en aquesta línia.

Com és tradició, el president de la Generalitat i els membres del govern participaran dissabte en la tradicional ofrena a Companys a Montjuïc. Diumenge, a més, els consellers Neus Munté i Raül Romeva assistiran a l'homenatge als immolats pel franquisme que organitzen l'Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya i el Memorial Democràtic, al fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. Es tracta d'un homenatge als republicans que van ser executats pel règim franquista, i als que van ser empresonats o represaliats per raons polítiques i ideològiques.

L'acord per declarar el 15-O dia nacional també té en compte la pluralitat de memòries. El govern advoca per reconèixer-les totes “sense ressentiments i de forma constructiva”.

Més enllà de la llei del Memorial Democràtic, el govern explica la seva decisió per la necessitat d'ajustar-se a les nombroses resolucions i informes de l'Organització de les Nacions Unides. L'estiu del 2014, el relator especial de l'ONU sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no-repetició va fer un sever informe contra l'Estat espanyol per no haver emprès una política d'estat en matèria de veritat, que carregava contra la inexistència d'informació oficial i de mecanismes d'esclariment de la veritat, així com contra les interpretacions restrictives de la llei d'amnistia de 1977, que entorpeixen l'obertura d'investigacions. El relator també criticava que el govern espanyol no hagi actuat per gestionar les exhumacions i la identificació de les restes de les víctimes.

La llei que anul·larà els sumaríssims

El ple de Parlament farà, la setmana vinent, el primer debat de la proposició de llei que declara “nuls i sense cap efecte jurídic” els consells de guerra sumaríssims instruïts per causes polítiques pel règim franquista a Catalunya, desafiant el marc competencial de Catalunya. La iniciativa, promoguda per la Comissió de la Dignitat i avalada per JxSí, CSQP i la CUP, començarà a partir de llavors a tramitar-se a la cambra. També es votarà una proposta per presentar al Congrés una modificació de la llei de memòria històrica.