POLÍTICA
BARCELONA - 12 octubre 2016 2.00 h

El Parlament porta al ple la llei de la hisenda catalana

 La mesa inicia els tràmits d'una de les normes del paquet legislatiu que ha d'emparar el període de desconnexió

 L'oposició ho rebutja amb un vet a la totalitat, tot i la prudència del text a debatre

EMMA ANSOLA - BARCELONA

Mentre els agents judicials esperaven a la porta dels despatxos del Parlament per lliurar la tercera notificació del TC, els membres de la mesa i la junta de portaveus de la cambra catalana enllestien ahir l'ordre del dia del pròxim ple que començarà dimarts de la setmana que ve. I entre la llarga llista de temes a tractar, debatre i aprovar se n'inclou un de polèmic: l'aprovació inicial d'una de les tres lleis anomenades de desconnexió que està sota la lupa del TC, la que fa referència a la hisenda catalana.

Es tracta, literalment, de la proposta de llei sobre el codi tributari de Catalunya i d'aprovació dels llibres primer, segon i tercer, relatius a l'administració tributària de la Generalitat de Catalunya, tal com resa l'enunciat de la llei. És, però, el primer tràmit que, un cop superat –ja té el suport de la majoria absoluta que tenen Junts pel Sí i la CUP–, permetrà crear una comissió de treball i obrir el debat i detallar el contingut de la llei que té per objectiu construir l'estructura de la futura hisenda que estaria integrada, segons l'esborrany de la llei, per l'Agència Tributària de Catalunya, la junta de tributs, el consell fiscal (per marcar les línies mestres de la política fiscal), un institut d'investigació fiscal i d'estudis tributaris, i una direcció general de tributs. El text és molt prudent i evita fer referències o anomenar l'agència com a estructura d'estat, però de moment ja té l'oposició de la resta de grups parlamentaris. C's, el PSC, CSQP i el PP han presentat esmenes a la totalitat. Tot i que la llei desplega una competència estatutària i crea un òrgan del qual ja disposen altres comunitats autònomes, el cert és que grups com Ciutadans o el PP consideren que forma part de la declaració del 9-N que ha estat anul·lada pel Tribunal Constitucional i que, per tant, no se li pot donar tràmit.

D'altra banda, els sobiranistes consideren que tant la primera llei de ruptura de protecció social com aquesta segona sobre hisenda pròpia són claus per tenir les estructures catalanes preparades per al dia que, segons ells, Catalunya declari la seva independència. En el moment en què van registrar el text, la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ja assenyalava que el text que presentaven “no tanca gens”, sinó que obre la possibilitat de debatre'l en comissió parlamentària, i va desitjar que la resta de grups de la cambra vulguin debatre'l tot i que no comparteixin la independència. El text que arriba al ple ha estat debatut prèviament en ponència en què només han participat diputats de Junts pel Sí i la CUP. Paral·lelament també es discuteix la llei de transitorietat jurídica en grup ponència, els treballs de la qual han de quedar enllestits a finals d'any.

Primer ple ordinari i cinc lleis més

Serà el primer ple ordinari del nou curs polític que es va iniciar al setembre i que llavors va estar protagonitzat per la qüestió de confiança al president Carles Puigdemont i el debat de política general. Dues cites que han provocat l'acumulació d'iniciatives parlamentàries, per la qual cosa s'ha optat per celebrar una sessió de tres dies en què, a més a més de la sessió de control al president, s'iniciarà la tramitació inicial de cinc lleis més referents a: la creació de l'Agència de Ciberseguretat; el projecte de llei de l'arquitectura; la reparació jurídica de les víctimes del franquisme; una proposta de llei per demanar al Congrés la modificació de la llei de memòria històrica, i finalment la llei de pressupostos del Parlament per al 2017.