Buscant pista d'aterratge legal pel 9–N

El govern s'empara en l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i opinió per defensar la legalitat del procés participatiu

L'Estat intenta vestir un marc que aguanti una feble acusació penal de desobediència

12/11/14 02:00 BARCELONA - JORDI PANYELLA
Paperetes legals o il·legals?, aquesta és la qüestió Foto: A. SALAMÉ.
Notícies de ...

Caldrà que es cordin el cinturó els que viatgen a bord de l'avió del 9-N en el moment d'aterrar. A banda i banda de la llarga i ampla pista del dret a la lliberat d'expressió que ha triat el govern per dur a terme l'operació d'aterratge hi ha disposada l'artilleria de l'Estat espanyol amb la munició de codi penal a punt per ser disparada i tombar un aparell que és vist com una amenaça per la seva integritat i que, segons sostenen, vola impulsat pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públic.

Aquest imaginari episodi de batussa aèria il·lustra la deriva jurídica en què ha entrat el procés participatiu de diumenge passat on les dues administracions en litigi, Generalitat i Estat espanyol, han pres dues estratègies legals oposades en la defensa dels seus interessos. Va ser dilluns de la setmana passada quan, a través de la presentació d'una demanda al Tribunal Suprem en relació al veto del Constitucional, el govern va ensenyar les seves cartes de navegació presentant el 9-N com l'exercici de drets fonamentals reconeguts a la Constitució espanyola del dret a la llibertat d'expressió, la llibertat d'opinió i la llibertat ideològica.

L'estratagema és hàbil perquè el govern respon als qui l'acusen de volar amb una carta il·legal que ho fa sota l'empara de la gran llei espanyola i els drets fonamentals que proclama. És per això que els pronunciaments públics dels més alts responsables del govern s'han referit al procés de diumenge com el del lliure exercici d'aquests drets fonamentals, construint així uns antecedents que han de servir d'argumentari per poder presentar batalla legal, i també defensar-se, si arriba al cas de ser requerits per un jutge. A més a més, la manera com es va desenvolupar la diada, de forma cívica i massiva, dóna volum a aquest argument. Per la seva banda, la fiscalia, braç acusador de l'Estat, voldrà centrar el debat en els delictes del Codi Penal i no en els articles 16 i 20 de la Constitució espanyola, que són els drets fonamentals que, segons la Generalitat, emparen el 9-N. Un dels delictes que s'apunten, el de la prevaricació, tindria un recorregut escàs, ja que prevarica qui dicta una resolució injusta i, el cas del procés participatiu no se n'ha dictat cap ni una.

L'altra munició penal serà la del delicte de desobediència, però per poder mantenir una acusació en aquest sentit cal demostrar que s'ha desobeït de forma reiterada un requeriment previ. En el marc d'aquesta estratègia acusadora cal entendre les cartes enviades per la delegada María de Llanos de Luna, advertint a directors de centres docents de les conseqüències d'obrir escoles i instituts. Però no hi ha hagut més requeriments. Diumenge cap jutge va instar res als voluntaris.

Així doncs, tot a punt per l'aterratge; pista lliure, cordin-se els cinturons.

Darrera actualització ( Dimecres, 12 de novembre del 2014 02:00 )