OPINIÓ
12 novembre 2018 2.00 h

KEEP CALM

Fins que siguem lliures

JORDI CREUS
És difícil que, a Arri­ma­das, Roldán o Car­ri­zosa, els cai­gui la cara de ver­go­nya, perquè abans que res, hau­rien de tenir ver­go­nya

A vega­des la vida t’ofe­reix casu­a­li­tats impa­ga­bles. Estava lle­gint el lli­bre de Sergi Sol Oriol Jun­que­ras. Fins que siguem lliu­res men­tre de fons mig sen­tia les notícies que cada mitja hora ens ofe­reix el 3/24. El lli­bre de Sergi Sol, una de les per­so­nes més pro­pe­res a Jun­que­ras, traça un minuciós i apas­si­o­nat relat sobre els fets de la tar­dor de l’any pas­sat i després con­ti­nua per la vida a la presó del líder d’ERC i la resta de diri­gents cata­lans. És un lli­bre ben escrit i tre­pi­dant, amb volun­tat d’expli­car coses i pre­nent par­tit. Amb orgull per la res­posta popu­lar del 20 de setem­bre i per les victòries de l’1 i el 3 d’octu­bre, i també amb com­prensió pel des­con­cert poste­rior a la pro­cla­mació de la República, que va aca­bar amb l’apli­cació del 155 i amb el govern o a l’exili o a la presó. Aquest és un dels lli­bres que cal lle­gir per inten­tar apro­fun­dir en què va pas­sar en aquells dies de tar­dor en què vam creure que tot era pos­si­ble. Un lli­bre que vol esde­ve­nir un home­natge a Oriol Jun­que­ras però que, a la vegada, a vol­tes des de la dis­crepància, reco­neix el paper impres­cin­di­ble per fer rea­li­tat l’1 d’octu­bre de Car­les Puig­de­mont, Quim Forn o Jordi Sànchez.

I on és la casu­a­li­tat impa­ga­ble de què els par­lava al prin­cipi de l’arti­cle? Doncs que men­tre m’endin­sava en un pas­satge del lli­bre que parla sobre la presó de Jun­que­ras, el 3/24 eme­tia el frag­ment d’una inter­venció al Par­la­ment de la mem­bre de Cs Lorena Roldán. En aquesta, la dipu­tada pin­tava la vida sense lli­ber­tat de Jun­que­ras, Cui­xart, Bassa, Rull i la resta de pre­sos polítics com si es tractés d’una estada plena de luxes en un hotel de 5 estre­lles. La res­posta de la con­se­llera Cape­lla, a con­ti­nu­ació, va ser con­tun­dent, en el sen­tit que, als dipu­tats de Cs, els hau­ria de caure la cara de ver­go­nya. Només hi afe­gi­ria que és difícil que, a Arri­ma­das, Roldán o Car­ri­zosa, els cai­gui la cara de ver­go­nya. Pri­mer que res, hau­rien de tenir ver­go­nya. En el lli­bre de Sergi Sol això també es veu molt clar. Bona lec­tura!