OPINIÓ
12 novembre 2018 2.00 h

DE REÜLL

Neumàtics de Verges

ANNA PUIG
Molts pobles afron­ten, amb valen­tia i sere­ni­tat, atacs de radi­cals

Si van a Ver­ges o hi pas­sen, tro­ba­ran un munt de neumàtics amun­te­gats en una de les roton­des d’accés. Són dels 160 vehi­cles que, pocs dies després del referèndum, van des­per­tar amb les rodes pun­xa­des per un atac d’un grup de brètols espa­nyo­lis­tes. Des de lla­vors, els neumàtics són allà, a la rotonda, com a símbol de resistència i també com a denúncia. Aquest va ser un dels pri­mers atacs. Però n’han vin­gut més. Ver­ges és un dels muni­ci­pis que estan en el punt de mira dels grups radi­cals. Està total­ment sig­ni­fi­cat amb el procés, és la població natal de Lluís Llach i té un alcalde de la CUP que parla sense embuts. Són alguns dels ingre­di­ents bàsics perquè aquests grups de brètols li tin­guin una tírria espe­cial. De nit, enca­put­xats i d’ama­gat, es dedi­quen a reti­rar este­la­des i llaços grocs i, dar­re­ra­ment, apro­fi­ten per fer pin­ta­des de caire nazi i amenaçado­res. La res­posta dels veïns sem­pre és la mateixa: repo­sar el mate­rial robat i, si cal, aug­men­tar-lo. Els veïns, però, ho fan de dia i a cara des­co­berta. És la gran diferència entre els uns i els altres.

Par­lem de Ver­ges però ho podríem fer de mol­tes altres pobla­ci­ons d’aquest país que resis­tei­xen, afron­ten i denun­cien, amb valen­tia i també amb molta sere­ni­tat, les acci­ons d’aquests grups fei­xis­tes que bus­quen la con­fron­tació, encen­dre la gus­pira, per tenir una excusa. Però de moment no en tro­ben ni una.