OPINIÓ
12 novembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

La gallina dirà que no

XEVI SALA
No diuen res a favor de la segu­re­tat jurídica la manca de rigor dels legis­la­dors ni la manca de sen­si­bi­li­tat dels magis­trats

Poques fra­ses retra­ten tan bé les con­tra­dic­ci­ons d’una per­sona com les pro­nun­ci­a­des pel pre­si­dent del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial, Car­los Les­mes, inten­tant espol­sar-se el nyap de les hipo­te­ques. Segons ell, la culpa de l’escan­dalós embo­lic la té la llei, que no és clara i admet inter­pre­ta­ci­ons. Ja que s’adme­tien inter­pre­ta­ci­ons, doncs, el més nor­mal hau­ria estat que les deli­be­ra­ci­ons i les sentències refe­rents al polèmic impost d’actes jurídics docu­men­tals s’hagues­sin decan­tat sem­pre pel cos­tat de l’interès gene­ral i que ser­vis­sin per pro­te­gir els més febles. Lamen­ta­ble­ment, il·lusos nosal­tres, que n’esperàvem una altra cosa, la balança de la dama cega va decan­tar-se una vegada més a favor dels pode­ro­sos. No diuen res a favor de la segu­re­tat jurídica la manca de rigor dels legis­la­dors a l’hora d’apro­var les lleis ni la manca de sen­si­bi­li­tat dels magis­trats a l’hora de dic­tar sentències. I així resulta que un raper irre­ve­rent pot ser acu­sat de ter­ro­risme i en canvi un franc­ti­ra­dor dis­po­sat a pelar un pre­si­dent queda ama­ble­ment rebai­xat a la cate­go­ria de cons­pi­ra­dor con­tra l’auto­ri­tat. O que un fis­cal demana qua­tre anys de presó per al lla­dre d’un entrepà men­tre el pillet d’en Rato fins fa qua­tre dies cam­pava en lli­ber­tat. O que una con­se­llera de la Gene­ra­li­tat sigui impu­tada per mal­ver­sació per haver permès votar men­tre una infanta es des­lliura ale­gre­ment de les milionàries mali­fe­tes del seu marit. Tot ple­gat esti­mula la recu­pe­ració d’una de les lle­tres més com­ba­ti­ves d’en Lluís Llach: “A canvi d’algun gra de blat / m’heu tret la força de volar / però us ho juro, s’ha aca­bat! La gallina ha dit que no, / visca la revo­lució!” Una revo­lució amb l’únic arma­ment de les idees que de mica en mica vagi des­per­tant la gent con­tra la podri­dura que s’està men­jant la ido­la­trada Tran­sició. Per això aquesta columna acaba amb la frase de Pedro Albizu, “l’últim lli­ber­ta­dor d’Amèrica”, que la set­mana pas­sada el dipu­tat Vidal Ara­gonés recor­dava al Par­la­ment: “Quan la tira­nia és llei, la revo­lució és ordre.”