OPINIÓ
ASERRANO@ELPUNTAVUI.CAT - 12 novembre 2018 2.00 h

A LA TRES

Pressupost, exili i presó

ANNA SERRANO - ASERRANO@ELPUNTAVUI.CAT
“La situ­ació és tan excep­ci­o­nal que els comp­tes s’abor­den en cen­tres peni­ten­ci­a­ris

El pres­su­post espa­nyol i la pos­si­bi­li­tat que no tiri enda­vant, con­ver­tits en nou argu­ment per agi­tar la mare­jada ban­dera de la por a Cata­lu­nya. Pablo Igle­sias i Ada Colau van pres­si­o­nar ahir el PDe­CAT i ERC perquè se sumin en el suport als comp­tes acor­dats per Pedro Sánchez i el mateix secre­tari gene­ral de Podem en un acte a Nou Bar­ris. Ho van fer amb l’avís que la no apro­vació podria con­duir a unes noves elec­ci­ons espa­nyo­les de resul­tat incert que podrien gua­nyar el PP, Ciu­ta­dans i Vox. “Ales­ho­res què? Quan pit­jor, millor”, es va dema­nar Igle­sias. Els morats s’hi juguen tant com els soci­a­lis­tes en el llum verd a un pres­su­post que gai­rebé estan defen­sant més ells que l’exe­cu­tiu esta­tal. I que va por­tar Igle­sias a entre­vis­tar-se a Lle­do­ners amb Oriol Jun­que­ras, empre­so­nat des de fa més d’un any.

La situ­ació és tan excep­ci­o­nal que els comp­tes s’abor­den en cen­tres peni­ten­ci­a­ris. Com es pot pre­ten­dre nego­ciar un pres­su­post en aques­tes con­di­ci­ons? Des­lli­gar els números del con­text de repressió con­tra l’inde­pen­den­tisme que es viu a l’Estat, com dema­nen els soci­a­lis­tes, pode­mi­tes i comuns, és molt difícil, per no dir impos­si­ble. Sánchez i Igle­sias ho saben. També els sobi­ra­nis­tes. “La repressió política no és culpa de les clas­ses tre­ba­lla­do­res”, va implo­rar el líder de Podem, igno­rant, de nou, que l’inde­pen­den­tisme és tan plu­ral com trans­ver­sal, però reco­nei­xent l’anor­ma­li­tat democràtica que es viu a Espa­nya.

No es tracta de les bon­dats dels comp­tes, que en tenen. La puja del salari mínim, el permís perquè els ajun­ta­ments regu­lin el preu dels llo­guers en algu­nes zones, la pujada d’impos­tos a les grans for­tu­nes o els 2.200 mili­ons de des­pesa de més que rebria Cata­lu­nya... Com encaixa tot això amb exili i presó, més amb les peti­ci­ons de penes de la fis­ca­lia i l’advo­ca­cia de l’Estat damunt de la taula? La secretària gene­ral d’ERC, Marta, Rovira, ho va resu­mir en una pre­gunta, diven­dres a El matí de Cata­lu­nya Ràdio: “Quan­tes par­ti­des pres­su­postàries val la meva lli­ber­tat i que pugui tor­nar al meu país?” Estem par­lant d’això.