ARTICLES
12 desembre 2015 2.00 h

VUITS I NOUS

Mas entrevistat

MANUEL CUYÀS

De nou Artur Mas requerit i inquirit per Josep Cuní al seu programa nocturn de 8TV. Amb Mas em passa una cosa: l'escolto, i em fa pujar racionalment els ànims, virtut que no puc aplicar als altres polítics involucrats en el procés, siguin del partit que siguin, principalment del seu. Quan jo afirmo que Mas està sol no vull dir que no compti amb companyia o complicitats, sinó que de tots és l'únic que sembla tenir les coses clares o que les sap exposar clarament. N'escolto d'altres i sempre penso: molt bé, i en Mas, què en diria? Per sort, Mas sempre està disposat a deixar-se requerir i inquirir per en Cuní i d'altres que no són en Cuní. Dijous, amb en Cuní, Mas semblava de mal humor. N'hi ha per estar-ho. Les negociacions amb la CUP però també totes les pressions que l'home rep són per deixar baldat qualsevol, i més si l'entrevista té lloc al cap del dia, quan ja no pots més i només penses a anar a dormir esperant que surti el sol, per molt que el sol no anunciï gaires esperances. En unes anteriors eleccions Mas va ser molt criticat perquè en els cartells apareixia en actitud “messiànica”: com Moisès, amb els braços estesos a punt de separar les aigües del mar Roig, segons la iconografia fixada per Cecil B. de Mille a Els deu manaments. Em sembla que podem dir que el cartell va ser premonitori. La Bíblia explica, i la pel·lícula ho va il·lustrar amb molt de maquillatge, que després de rebre les taules de la llei, Moisès va baixar del Sinaí notablement envellit i amb tots els cabells blancs. La feixuga excursió pel procés que ens ha de conduir a la sobirania està pintant de blanc els cabells d'Artur Mas. Si parlar amb Déu és un compromís que no pot deixar indemne, parlar amb segons quins homes i trobar-te amb segons quines situacions ha de produir transfiguracions.

He comprovat que no sóc únic i que l'entrevista va ser molt benèfica també per a molta gent que igualment es troba desorientada i desanimada després de les eleccions del 27 de setembre, aviat farà tres mesos. Alguns han dit que en Mas es va “cruspir” en Cuní, donant per fet que l'entrevistador li anava a la contra o li tenia animadversió. Perdonin. En Cuní va ser dur, com han de ser de vegades els entrevistadors, i si Mas va dir el que va dir a satisfacció de tothom és gràcies a respondre les preguntes que li van ser formulades. I ni que així fos: amb afalacs i vernís no hauria estat tan convincent. Estem acostumats que la televisió ha de ser espectacle i prenem una entrevista per combat amb vencedors i vençuts. Mas, amb la intermediació de Cuní, ens va fer esperar el sol amb més tranquil·litat.