OPINIÓ
12 desembre 2018 2.00 h

Gesticulació electoralista

Les car­tes del govern espa­nyol al govern català, qüesti­o­nant la direcció dels Mos­sos i adver­tint sobre una hipotètica inter­venció de la poli­cia espa­nyola a Cata­lu­nya o fins i tot una presa del con­trol dels Mos­sos per part del Minis­teri d’Inte­rior, evi­den­cien un cop de timó de Pedro Sánchez res­pecte a Cata­lu­nya. Res del que ha fet el govern català, ni res del que ha pas­sat els últims dies a Cata­lu­nya suposa un canvi d’esce­nari real que jus­ti­fi­qui aquesta nova amenaça d’usur­pació de com­petències a la Gene­ra­li­tat ni, encara menys, de l’apli­cació d’un nou 155, que el govern espa­nyol ha hagut de des­men­tir.

L’actu­ació dels Mos­sos en els talls i l’aixe­cada de bar­re­res del cap de set­mana pas­sat a l’AP-7 és equi­pa­ra­ble a la que van tenir davant fets simi­lars la pri­ma­vera pas­sada, sota la direcció del minis­tre d’Inte­rior en ple 155. L’acció dels CDR no va crear un pro­blema de segu­re­tat ni de mobi­li­tat, com sí que ho van fer per exem­ple les últi­mes mobi­lit­za­ci­ons de taxis­tes a Bar­ce­lona i Madrid. Qual­se­vol govern seriós plan­te­ja­ria els dub­tes sobre un dis­po­si­tiu poli­cial uti­lit­zant els meca­nis­mes de coor­di­nació pre­vis­tos per la Junta de Segu­re­tat i no amb car­tes públi­ques o amb la inter­venció de la fis­ca­lia anun­ci­ada ahir.

La rea­li­tat que explica l’endu­ri­ment del to i la ges­ti­cu­lació de l’exe­cu­tiu de Pedro Sánchez no és el que passa a Cata­lu­nya, ni la versió defor­mada que cada dia en fa la dreta política i mediàtica de Madrid, ni tan sols la tem­pesta arti­fi­cial orques­trada al vol­tant de l’ano­me­nada “via eslo­vena”, sinó el càlcul elec­to­ral del PSOE després de la cla­te­llada de les elec­ci­ons anda­lu­ses. És el pes del vot anti­ca­talà en aque­lla der­rota i la pro­xi­mi­tat de les elec­ci­ons muni­ci­pals, autonòmiques i qui sap si també gene­rals el motor del seu canvi d’estratègia.