Mentre la germana del Rei es passejava pel jutjat com a acusada en el cas Nóos, la Casa del Rei anunciava que no rebria en audiència Carme Forcadell en el tràmit de la comunicació del nou president de la Generalitat. És evident que la trobada no destil·laria comoditat. Potser a Felip VI encara li ressona aquell «¡Visca la república catalana!» amb què la presidenta del Parlament va finalitzar el seu primer discurs al prendre possessió del càrrec. És possible que també recordi que, després de l'abdicació del seu pare, Carles Puigdemont, llavors alcalde de Girona, va anunciar que l'ajuntament no oferiria el títol de Príncep de Girona a la infanta Elionor perquè el consistori no era partidari de la monarquia i sí de la independència de Catalunya. D'acord, no seria una trobada còmoda, però ja que tant la Corona com la Generalitat les paguem entre tots, el mínim que podem demanar és respecte institucional. Amb tot el que aquest respecte implica. El gest del Rei té moltes interpretacions i costa trobar-ne alguna de positiva. Si el que es pretenia era il·lustrar el rebuig al procés, amb el menyspreu també s'hi inclou la institució de la Generalitat i els ciutadans que aquesta representa. Si la intenció era mostrar fermesa, amb la negativa a la reunió es transmet entossudiment o indiferència o desdeny… o totes tres coses. Res que no hàgim viscut durant la legislatura de Rajoy. I així ens va |
|
|