OPINIÓ
ESCRIPTOR - 13 gener 2019 2.00 h

TRIBUNA

Auguris de la sentència

PONÇ FELIU - ESCRIPTOR
“Si una cosa hor­ro­ritza Marc­hena és l’existència en el seu tri­bu­nal de vots dis­cre­pants

Molt esquemàtica­ment (per l’esqui­fit espai periodístic de què dis­poso) auguro el següent: 1.- Crec que la sentència serà redac­tada amb una rapi­desa molt supe­rior a la cor­res­po­nent a la mag­ni­tud de la causa per: a) La com­pulsió del seu ponent, Marc­hena, vers el vir­tu­o­sisme pot tro­bar en aquest afer camp ado­bat al lluïment. El seu ego pot menar-lo a una sentència “exem­plar”, no només de con­tin­gut, ans també de forma, amb una velo­ci­tat de redacció que refermi en els seus nom­bro­sos adu­la­dors la seva con­dició geni­a­loide. b) Amb aquesta rapi­desa s’acon­se­gui­ria també desac­ti­var Jun­que­ras i Forn com a can­di­dats en les elec­ci­ons de maig vinent.

2.- Atesa la com­po­sició del tri­bu­nal (amb abundància de magis­trats de l’APM, l’asso­ci­ació que dona més aco­llida a la dreta judi­cial monàrquica i salva pàtries) el pro­nun­ci­a­ment con­dem­na­tori és abso­lu­ta­ment segur, axiomàtic.

3.- La relació de fets pro­vats s’anirà ela­bo­rant en paral·lel al judici, sem­pre segons el relat que es con­vin­gui.

4.- Els fona­ments de dret també s’ani­ran des­cab­de­llant, en allò subs­tan­cial, en paral·lel al judici, que­dant només per omplir ser­rells i mati­sos de fàcil intro­ducció en el cor­pus jurídic de la sentència.

5.- És difícil però no impos­si­ble una con­demna només per cons­pi­ració per a la rebel·lió perquè: a) Amb aquesta tipi­fi­cació (que con­ti­nu­a­ria sent una aber­ració jurídica) podrien elu­dir-se els vots par­ti­cu­lars d’algun magis­trat dis­con­forme amb la rebel·lió (penso, en hipòtesi, és clar, en Luci­ano Varela i Ana Fer­rer). Si una cosa hor­ro­ritza Marc­hena és l’existència en el seu tri­bu­nal de vots par­ti­cu­lars dis­cre­pants. Ell no només vet­llarà per la uni­tat d’Espa­nya, sinó també per la uni­tat del tri­bu­nal (la dreta, per la seva secu­lar por a la lli­ber­tat, sem­pre ha temut els vots par­ti­cu­lars, que ja es deien “reser­vats” en el fran­quisme, però que, en democràcia, s’han de fer públics). b) Amb la “rebaixa” inhe­rent a la cons­pi­ració podria renéixer la il·lusió d’inten­tar de bell nou l’extra­dició de Puig­de­mont, obses­siu somni humit de la juris­dicció espa­nyola. Amb una con­demna a només set anys en lloc de vint-i-escaig, el Suprem pot auto­en­ga­nyar-se pen­sant que aquesta imatge més benigna esto­varà la justícia euro­pea. La fina­li­tat prin­ci­pal –l’escar­ment– s’hau­ria acon­se­guit igual­ment i ad majore glo­ria His­pa­nia, podria arro­do­nir-se la jugada amb la caça de la peça més cobe­jada.

6.- Òbvi­a­ment, les penes seran indul­ta­des (com exi­geix per a delic­tes polítics una cons­tant històrica). Sem­pre que, és clar, no arribi al poder el fei­xisme amb el trium­vi­rat Ciu­da­da­nos, Vox, PP.