OPINIÓ
13 gener 2019 2.00 h

OPINIÓ

L’arxiven o no l’arxiven?

DAVID MARCA
No és pas la pri­mera denúncia als Mos­sos per raons polítiques de manera inde­guda

La tinta cata­lana —la premsa escrita cata­lana— infor­mava dijous a pri­mera plana a so de bombo i pla­te­rets, que el jutge d’ins­trucció de Bar­ce­lona número 22, Emili Vilà Mayo, no havia admès a tràmit la denúncia d’un supo­sat espi­o­natge a polítics i alts càrrecs de l’admi­nis­tració, ni que les pro­ves d’aquest supo­sat espi­o­natge es tro­ba­ven dis­fres­sa­des entre el paquet de papers que volien cre­mar. Es trac­tava, doncs, del sobreseïment que feia el jutge a favor dels Mos­sos d’Esqua­dra dels càrrecs fets l’octu­bre del 2017, per l’intent de crema d’un paquet impor­tant de papers a la inci­ne­ra­dora de Sant Adrià de Besòs. L’acció va ser avor­tada per la Policía Naci­o­nal, al·legant que el que els Mos­sos inten­ta­ven des­truir eren docu­ments com­pro­me­te­dors dels fets i suc­ces­sos de l’1-O, i no papers de l’admi­nis­tració gene­ral dels Mos­sos, fet que té lloc cada tri­mes­tre. No se n’ama­guen en abso­lut, que al govern cen­tral vol­drien eli­mi­nar total­ment els Mos­sos. Han inten­tat sense resul­tat, invo­lu­crar-los en els pro­ble­mes més inver­sem­blants, sense acon­se­guir-ho fins ara. Aquesta vegada hi ha hagut sort que el magis­trat s’ha infor­mat degu­da­ment del con­tin­gut que es pre­te­nia des­truir. “No hi va haver des­vi­a­ci­ons de poder i, d’altra banda, ningú va al·legar un ús per a fun­ci­ons polítiques.” D’altra banda, el jutge ha arxi­vat el cas sense més pro­ble­mes que els deri­vats de l’afany de per­ju­di­car tot el que sigui o faci olor de català i de Cata­lu­nya. Els Mos­sos, prin­ci­pal­ment –ningú m’ha sabut dir mai el perquè– són sem­pre objecte de denúncies i acu­sa­ci­ons de fets amb remi­niscència política. No és pas la pri­mera denúncia que patei­xen els Mos­sos per raons polítiques de manera inde­guda. La mala fe i el tre­ball sem­pre a la vista, els fa enve­jats per aquesta “menys que mit­ja­nia”, que somia armes, uni­for­mes i galons. Sols ho pot arre­glar la inde­pendència! Aquest assumpte, sor­to­sa­ment, ha tin­gut aquest sor­pre­nent final, ben poc cor­rent. Tal­ment les mos­ques domèsti­ques s’engan­xen a tot el que fa olor política, encara que sigui poca. Ei!,i que es desen­vo­lupi en català. I ara! Diven­dres al mig­dia, abans d’enviar l’ori­gi­nal de l’arti­cle al diari, la senyora de la neteja diu: “Ha vist el diari d’avui?” “No”, vaig fer jo. “Doncs ho faci!” Llamps i trons! Té raó. La fis­ca­lia impugna l’arxi­va­ment del que jo i mig Cata­lu­nya havíem donat per liqui­dat. I el més greu és la insistència a con­si­de­rar l’assumpte com un cas d’espi­o­natge pro­fes­si­o­nal pro­ta­go­nit­zat pels Mos­sos. El jutge des­cartà les moti­va­ci­ons polítiques entre Mos­sos i inter­lo­cu­tors, fins ara ha estat així. Tinc el dubte de si o no he de res­pec­tar els dos terços de plana que he dedi­cat a aquest assumpte. En el moment de redac­tar-ho tot era veri­tat, ara ves a saber què pas­sarà. Com que eren elo­gis per als baque­te­jats Mos­sos, espe­raré per veure si tor­nen a surar o em menjo la plana. Espero que no!