Presses alienes a la Constitució


 13/02/2016 00:40

Després de tres mesos de desavinences, Carles Puigdemont, va poder assumir la direcció de l’autogovern català el 10 de gener amb un discurs molt més proper a la seva funció de representant ordinari de l’ Estat a Catalunya del que havia fet suposar el discurs que va pronunciar al Parlament de Catalunya el dia de la seva elecció.

Des de la seva entrada en funcions, el president Puigdemont ha reiterat la voluntat del seu govern que el procés cap a la creació de l’ Estat propi català es faci dins de la legalitat i dins d’Europa, en línia amb el que, malgrat les topades amb Madrid i amb el Tribunal Constitucional, va defensar sempre el seu antecessor malgrat l’opinió d’alguns d’irrealistes.

Fins aquí, doncs, el constitucionalisme podia pensar que no es farien passos en fals cap a la independència en congruència, a més, amb l’insuficient resultat electoral dels grups independentistes en les eleccions del 27 de setembre i del 20 de desembre; però el que ja passat en aquestes últimes dates ens permet constatar que aquella esperança d’actitud realista i conciliadora no existeix.

En virtut dels compromisos subscrits per Junts pel Sí i la CUP en la declaració independentista del Parlament del 9 de novembre, la política catalana no només va per la línia inconstitucional sinó que s’ha instal·lat en la pressa de voler arribar a una eventual república catalana independent en l’absurd període de 18 mesos, molt lluny dels 4 o 5 anys que van ­posar sobre la taula els experts que van redactar el llibre blanc sobre la transició per encàrrec de la mateixa Generalitat.

Si abans era clar que el procés independentista tenia poques probabilitats de convertir-se en realitat per la seva inconstitucionalitat i per l’aïllament internacional, intentar accelerar el procés per donar satisfacció a l’exigència de la CUP l’ha convertit en totalment irrealista.

Les desavinences sorgides en el ­moment de plantejar-se en el Parlament de Catalunya les tres lleis de ruptura (transitorietat jurídica, hisenda i seguretat social) i la falta d’ entesa de cara a la redacció d’una futura constitució de la república catalana ens demostren que les presses independentistes –en un moment, a més, de falta de govern a Madrid– ­crearan una fractura enorme entre l’inde­pendentisme i els seus líders i els
administrats que el que volem és que la nostra vida continuï amb la normalitat possible permesa per la ­realitat econòmica i política internacional ­actual.