OPINIÓ
CATEDRÀTIC EMÈRIT DE FILOLOGIA GREGA DE LA UAB - 13 febrer 2018 2.00 h

TRIBUNA

1978: febleses i foscors (I)

JORDI CORS I MEYA - CATEDRÀTIC EMÈRIT DE FILOLOGIA GREGA DE LA UAB
“La Constitució va ser una gran oferta al principi, però a partir del 23-F de 1981 ha esdevingut feble per enganyosa, interpretada en una literalitat restrictiva que no respon al sentit dels redactors ni al vot dels ciutadans

Adreço aquest escrit a tots els lectors, però sobretot a juristes i historiadors. Parteixo de la democràcia grega i la seva recepció antiga i moderna. Destaco aquí un fet actual: la Constitució de 1978, afeblida per una interpretació restrictiva.

Ometo punts bàsics que ja he analitzat en altres articles a El Punt Avui: a) démos: arrel de la democràcia; b) exigència prèvia: establir límits territorials i personals del démos; no pas els d’estat-nació fruit de pactes oligàrquics o, més sovint, violència (límits potser admissibles després, però sols per ratificació democràtica expressa i conscient, sempre revisable); c) sobirania o llibertat de decisió: personal en origen, cedida en part al démos, que així esdevé sobirà.

1. És previ aclarir el terme ratificar: “aprobar o confirmar escritos dándolos por valederos y ciertos” (RAE –pel text original–). Segons el text (CE, portada i preàmbul, i cf. arts. 167-168), les Corts l’aproven i el poble espanyol (no diu “tot”) el ratifica en referèndum. El text de la Constitució, conegut bé i aprovat per les Corts, és punt de referència, però no decisiu. El poble és qui aprova i dona validesa definitiva al text legal. El poble votant és el legislador decisiu. Els votants, objectivament (pels mitjans, propaganda de partits, cartells...) –a part casos subjectius–, hauran de conèixer bé el contingut de la llei, almenys els seus punts cabdals.

No totes les constitucions es ratifiquen amb referèndum. És més democràtic, i molt més exigent.

2. En conseqüència, per saber el contingut real del text ratificat cal cercar a fons la informació rebuda pels votants-legisladors: programes d’eleccions prèvies (de 1977, de fet constituents) dels defensors del sí i del no –perquè orientaven els votants–, cartells i propaganda en els mitjans (d’eleccions i de referèndum) o debats si foren difosos.

Unes dades significatives:

- Amb precedents al PSOE, des de Suresnes, 1974, el programa electoral de 1977 del PSC, majoritari a Catalunya en vots i escons, inclou l’autodeterminació (“la nova Constitució ha de posar les bases jurídiques del dret a l’autodeterminació dels pobles, nacionalitats” –I.2, p. 4–, “l’acceptació per la Constitució del fet nacional... i el reconeixement del dret d’autodeterminació per als diferents pobles de l’Estat.” –II.2.1, p. 17–). I defensà el sí.

- Els cartells a favor del sí sols parlen en eslògans senzills de mirar al futur, de les lleis franquistes derogades... Cap altre aclariment cabdal.

- Un sector influent de defensors del no rebutjaren la Constitució perquè admetia les nacionalitats (i, així, la plurinacionalitat). Ara han canviat i la defensen en partits hereus: s’ha imposat la seva interpretació restrictiva, en lloc de la genuïna i oberta en un context de pacte dels votants del sí.

3. Si per contra s’entengués només el text segons la lletra, sense atendre a l’esperit o sentit que hi donaren els votants, no s’acceptaria com cal la voluntat del legislador i es falsejaria la llei. Seria un cas greu, polític, d’una gran oferta preferent malmesa per la miopia d’una gestió restrictiva. O sigui, de primer, oferta als votants (lligant-los amb un compromís definitiu si s’aprova) d’un text que la majoria tanmateix no llegirà complet ni n’entendrà bé unes implicacions poc explicades. I segon, una progressiva interpretació tancada, literal, on certs polítics podran moure’s per interès partidista sense respectar el sentit del compromís dels votants.

És a dir, una gran oferta esdevinguda feble per enganyosa. No al principi, sinó sobretot des del 23-F de 1981, amb profit polític clar, contra molts votants del sí, de votants del no (i d’alguns del sí) que han maldat per controlar, amb la seva visió literal restrictiva, els fruits de l’engany, apel·lant a una certa literalitat que no respon prou al sentit que li donaren els redactors i és aliena al sentit que validaren els votants.