POLÍTICA
PERIODISTA - 13 febrer 2018 2.00 h

OPINIÓ

Barra lliure

LLUÍS FALGÀS - PERIODISTA

Tothom coincideix que és urgent que hi hagi un govern a Catalunya. Des de Catalunya i des de Madrid ho veuen imprescindible per normalitzar la situació. Tothom pregunta per què tot plegat està resultant tan difícil. Ara mateix el principal problema és el calendari judicial. Aritmèticament, va guanyar el candidat de JxCat, Carles Puigdemont. Però està avisat i amenaçat que, en cas que torni a Catalunya, serà immediatament empresonat. Amb l’aritmètica a la mà, Oriol Junqueras també podria ser un candidat viable, però és la presó. I el número dos de JxCat, Jordi Sànchez, també és a la presó. I els altres candidats resten en silenci en espera d’esdeveniments que desencallin la situació, com ara un acord de les forces independentistes sobre el futur de Puigdemont.

Tot està pendent de la justícia, fins al punt que tot indica que res es mourà al Parlament de Catalunya sobre el ple d’investidura fins que no hagin declarat davant del Tribunal Suprem, entre d’altres, Marta Pascal, del PDeCAT, i Marta Rovira, d’ERC, que ho faran dilluns vinent, per les seves presumptes relacions amb l’organització de l’1 d’octubre. En mitjans parlamentaris s’ha començat a assumir que la investidura va per a llarg. Que continuarà el bloqueig i que el temps és mort. I encara més quan els lletrats van escriure en el seu informe que el temps de la legislatura no corre perquè no va haver-hi ni debat ni votació d’investidura.

S’espera un miracle d’un acord per a la investidura, com va passar l’any 2015, quan en el darrer minut dels dos mesos de termini per repetir eleccions Jordi Sànchez, llavors actiu president de l’ANC, va escriure en una piulada: “Acord JxSí i la CUP, Puigdemont cridat a Palau.” El miracle no arriba i el fre està posat. Mentrestant, la Generalitat no té cap tipus de control parlamentari. Barra lliure.