POLÍTICA
BARCELONA - 13 febrer 2018 2.00 h

L’ofensiva judicial accelera

 Dos dels quatre jutges de l’1-O citen nous imputats

 El fiscal general de l’Estat recita Serrat per, diu, rebaixar la tensió

 Cap membre del Parlament, a l’acte dels nous fiscals

MAYTE PIULACHS - BARCELONA
L’únic integrant de la Generalitat a l’acte, imputat en el TSJC pel procés

L’ofensiva judicial contra els sobiranistes catalans prem l’accelerador aquesta setmana i la vinent, amb la declaració de nous imputats per dos dels quatre jutges que actualment investiguen l’organització del referèndum de l’1-O, la declaració d’independència i l’aprovació de lleis. Paral·lelament, mentre ahir, en la seva primera visita a Catalunya com a fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar, recitava Aquellas pequeñas cosas de Serrat per “normalitzar” la situació i que la “gent torni a riure a la Rambla”, veïns de Girona sortien indignats del jutjat perquè van anar-hi a denunciar les càrregues policials i van ser qüestionats per la jutgessa i la fiscal, segons van assegurar.

La normalitat és imposada. I una mostra evident és que en l’acte de presa de possessió del nou fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, i de la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón, al Palau de Justícia, no hi havia cap representant del Parlament de Catalunya. I l’únic representant de la Generalitat intervinguda a l’acte va ser Francesc Esteve, actual director del Gabinet Jurídic de la Generalitat. Es dona la circumstància que Esteve és l’únic imputat que queda actualment en la causa que va obrir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el govern per organitzar l’1-O i el conveni per la compra d’urnes —abans que el Suprem ho assumís tot—, i que continua obert malgrat que Esteve no és pas aforat, insisteix a denunciar el penalista Andreu van den Eynde.

L’Audiència de Barcelona, en un recurs presentat per Van den Eynde qüestionant el procediment del titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, va aclarir que hi podia haver dues causes obertes pels mateixos fets, ja que el jutge de Barcelona investiga persones no aforades i el Suprem sí. Tots dos, però, investiguen una mateixa malversació atribuïda al govern, mentre el TSJC també té la querella oberta contra el govern (la de la mesa del Parlament sí que va ser derivada al Suprem), i l’Audiencia Nacional també investiga la gran manifestació del 20 de setembre passat i el referèndum de l’1 d’octubre, amb el cos dels Mossos sota sospita.

Forn replica De los Cobos

Precisament, l’exconseller d’Interior Joaquim Forn va demanar ahir al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que assumeixi la causa de l’Audiencia Nacional en la qual estan imputats l’exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, destituït el 28 d’octubre passat, i la intendenta Teresa Laplana, perquè provoca “distorsions” en el procediment contra ell al Suprem.

En l’escrit, l’advocat de Forn, el penalista Daniel Pérez-Esqué, també sol·licita al jutge que citi com a testimonis la cúpula dels Mossos d’Esquadra per poder rebatre les afirmacions incriminatòries “radicalment inexactes” que va realitzar, en la seva declaració al Suprem com a testimoni, el coordinador del dispositiu de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, i en què denunciava la passivitat de la policia catalana. En concret, la defensa de Forn, empresonat des del 2 de novembre passat, insta el Suprem a citar com a testimonis l’actual cap dels Mossos, Ferran López, i els comissaris Joan Carles Molinero, cap de la comissaria superior de coordinació central; Emili Quevedo, cap de la comissaria general tècnica de planificació de la seguretat, i Manel Castellví, excap de la comissaria general d’informació. L’objectiu és que la cúpula dels Mossos pugui detallar davant del jutge la planificació del seu dispositiu per a l’1-O i les reunions que van mantenir amb representants d’altres cossos i amb Pérez de los Cobos.

En aquesta segona fase penal contra el procés, avui declaren com a investigats al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona el jutge Santiago Vidal i el jurista Carles Viver Pi-Sunyer, que van ser denunciats ara fa un any per l’advocat Miguel Duran i després per VOX, als quals es va afegir la fiscalia, per unes declaracions de Vidal sobre que el govern tenia les dades fiscals dels contribuents i sobre el cens per utilitzar en el referèndum, que va desmentir als mitjans de comunicació. El magistrat Juan Antonio Ramírez, però, no ha citat cap vegada Vidal, mentre permetia a la Guàrdia Civil fer escoltes telefòniques i prendre declaracions a testimonis i imputats de diferents departaments i empreses privades, accions denunciades per les defenses dels investigats.

Per la seva part, l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, imputada per rebel·lió al Suprem, va explicar ahir que dimecres defensarà davant del jutge Llarena que “el dret d’autodeterminació el tenen tots els pobles i que van aplicar el seu programa”. La setmana vinent han d’anar a declarar la secretària general d’ERC, Marta Rovira; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal; l’expresident Artur Mas; l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, a qui el jutge del Suprem va acceptar de canviar la data de la seva declaració al dimecres 21 de febrer perquè al seu advocat, Benet Salellas, li coincidia amb un judici a l’Audiencia Nacional.

Ahir també es va saber que la sala penal del Suprem ha refusat la recusació d’un dels seus membres, el magistrat Francisco Monterde Ferrer, feta pel diputat de JxCat a la presó, Jordi Sànchez, per les manifestacions crítiques amb el procés que es van fer a través de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), de la qual és vicepresident. Per la sala, no es poden atribuir a Monterde les declaracions de l’entitat, i el seu nomenament a la sala és fet des de l’any passat.

Així, mentre el fiscal general de l’Estat feia ahir un discurs intimista, recordant els seus anys com a fiscal a Barcelona, els nous fiscals nomenats van aportar realisme amb to serè, en discursos en què van combinar amb naturalitat el català i el castellà.“Barcelona és la meva ciutat i on he format una família; és terra d’acollida”, després de deixar la seva València natal, el 1972, va explicar la fiscal en cap de Barcelona, Concepción Talón. Talón va ser la més directa en el debat obert contra l’independentisme. “El ministeri fiscal no pren partit per ideologies o opinions, ni tampoc per elles sol·licita mesures cautelars o formula acusacions, només ho fa pel respecte a la llei, la qual permet un marc de convivència”, va assegurar Talón, la madrina de la qual va ser la seva antecessora, Ana Magaldi.

El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, apadrinat pels fiscals Pedro Ariche i Lucía Ferrer, va declarar que “en un estat democràtic de dret no és possible concebre justícia sense legalitat”, i va afegir: “La Constitució, que ens regula i legitima, no pot ser concebuda només com un límit.”

LES FRASES

Els atacs a l’ordre constitucional provoquen incertesa i un retrocés en les relacions socials
Francisco Bañeres
FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA
Paco i Conxa, el vostre nomenament és un encert pel moment històric que us toca viure
Julián Sánchez Melgar
FISCAL GENERAL DE L’ESTAT
La fiscalia no pren partit per ideologies; només demana mesures cautelars pel respecte a la llei
Concepción Talón
FISCAL EN CAP DE BARCELONA

POLÍTICA
MADRID - 13 febrer 2018 2.00 h

Rajoy a Puigdemont: “No tindrem cap contemplació”

 El govern espanyol impugnarà el “sou” i el rol “simbòlic” del president perquè “no es pot consentir de cap manera”

 Barons com l’extremeny Monago lamenten que el 155 ajorni el nou finançament

DAVID PORTABELLA - MADRID

“Qui ha fet que avui ERC, el PDeCAT, no, perquè ja no són el PDeCAT, sinó Junts per Catalunya, i la resta dels independentistes no tinguin líders perquè estan escapçats? Mariano Rajoy i el Partit Popular!” Aquesta va ser la proclama feta el 16 de desembre per la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, i, tot i que el trumfo que posava en qüestió la separació de poders va ser esgrimit en el marc de la campanya electoral del 21-D, ara el govern de Mariano Rajoy no vol que una investidura o un gest simbòlic amb Carles Puigdemont desmenteixi el verb “escapçar”. “No tindrem cap contemplació amb ell”, va arribar a dir el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, fent ahir un nou salt en l’escalada verbal.

Després de boicotejar la investidura tradicional gràcies a un recurs davant el Tribunal Constitucional –en contra del Consell d’Estat– que va reeixir per les mesures cautelars que els magistrats van dictar motu proprio, el govern de Rajoy es disposa ara a impugnar tot pas que reservi un paper futur a Puigdemont. “Què es això de [presidència] simbòlica? Això només serveix per donar-li un sou a aquest senyor”, va jutjar el portaveu del govern espanyol a RNE. Que un dels més bel·ligerants contra Puigdemont precisament sigui Méndez de Vigo topa amb el seu passat recent, perquè tant des de la taula del Consell de Ministres com en declaracions a Reuters a l’octubre encoratjava el president –“seria bo”, va afirmar textualment– a presentar-se el 21-D. “És un fugitiu de la justícia que està acusat de delictes molt greus, com ara rebel·lió i sedició”, sosté ara el mateix Méndez de Vigo per advertir que “no es consentirà de cap manera” que tingui cap rol.

Conscient que el persegueixen els seus ànims a Puigdemont perquè es presentés, Méndez de Vigo va endurir ahir el to per alertar que el 155 continuarà “fins que faci falta”.

Si bé el govern de Rajoy s’esforça a transmetre una imatge de normalitat amb la prolongació del 155, ahir a les portes de la seu de Gènova 13 alguns barons populars airejaven el seu malestar pel fet que La Moncloa utilitzi la suspensió de l’autogovern català –i la falta d’un govern constituït– com a excusa per ajornar sine die el nou model de finançament. “És molt difícil d’abordar tenint en compte el pes que té Catalunya en l’economia”, va admetre el baróextremeny José Antonio Monago, tot desitjant que “com més aviat millor deixi d’aplicar-se el 155 i es retorni a la normalitat”.

A més d’impossibilitar la negociació dels pressupostos del 2018 –el PNB no vol la foto amb el ministre Cristóbal Montoro amb el 155 en vigor– i forçar Rajoy a viure aquest any amb els comptes prorrogats del 2017, els vets de la Moncloa a la investidura li estan fent infringir la llei i incomplir la gran promesa de la conferència de presidents autonòmics del gener del 2017 de tenir el nou finançament ja en marxa a partir de l’1 de gener del 2018.

LA FRASE

Què és simbòlica? És per un sou a aquest senyor. No tindrem cap contemplació amb ell
Íñigo Méndez de Vigo
PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

POLÍTICA
CALELLA - 13 febrer 2018 2.00 h

Els llaços grocs de Nadal a Calella, investigats

T. MÁRQUEZ - CALELLA

La Guàrdia Civil investiga si els llaços grocs que l’Ajuntament de Calella va instal·lar com a complement de l’enllumenat nadalenc a la ciutat poden ser delicte. Segons va explicar ahir a Ràdio Calella el tinent d’alcalde de Territori, Albert Torrent (PDeCAT), a finals de desembre el cap de la brigada municipal va rebre una trucada de la Guàrdia Civil de Barcelona que el citava a la comissaria de Calella. “Hi va anar acompanyat dels serveis jurídics del consistori i allà li van preguntar qui havia donat l’ordre d’instal·lar els llaços grocs, un total de quatre, integrats dins dels tradicionals llums de Nadal”, relata el regidor. Marta Lluís, advocada dels serveis jurídics de l’Ajuntament, explica que la investigació se centraria a determinar si hi va haver defraudació del fluid elèctric i també malversació de fons públics en la compra dels llaços. “Segons creuen, dins dels elements propis de l’enllumenat de Nadal un llaç groc no és tipificat com a tal”, assenyala Lluís, que recorda que al gener la Guàrdia Civil va demanar més informació, aquest cop per escrit, al treballador. Albert Torrent no amaga la seva sorpresa i el seu malestar arran d’una situació que considera “fora de lloc i del tot desmesurada” i lamenta que la Guàrdia Civil cités directament el treballador municipal sense passar pels canals habituals i sense informar l’Ajuntament.


POLÍTICA
LLEIDA - 13 febrer 2018 7.00 h

Boya defensarà la victòria de l’1-O davant del Suprem

 L’exdiputada de la CUP assumeix els riscos d’entrar a la presó

 Denuncia que se la jutja per la seva ideologia

REDACCIÓ - LLEIDA

L’exdiputada de la CUP per Lleida al Parlament, Mireia Boya, que demà declararà davant el Tribunal Suprem per un presumpte delicte de rebel·lió, va explicar ahir que “anirà de cara” i que no renunciarà “ni una coma” al programa electoral amb què el partit es va presentar a les eleccions del 27-S: “Com que no serveix de res abjurar de la pròpia ideologia per evitar la presó, prefereixo anar de cara i reivindicaré davant del jutge que l’1 d’octubre vam guanyar.” En una roda de premsa a Lleida, Boya va dir que té assumits els riscos als quals s’enfronta amb la seva declaració davant del jutge Pablo Llarena, tot i que es va mostrar confiada que, “si es dona el pitjor dels escenaris, les forces polítiques independentistes sàpiguen reaccionar amb una estratègia conjunta i coordinada”. I és que Boya va augurar que si entra a la presó, només en sortirà “quan tinguem la república”, alhora que va reivindicar que és hora d’implementar-la.

Segons l’exdiputada de la formació antisistema, la causa per la qual és investigada s’ha basat en un atestat de la Guàrdia Civil que és “parcial i interessat”, ja que assegura que “construeix un relat de violència que només va existir per part de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil als col·legis electorals el passat 1 d’octubre”. En aquest sentit, Boya va denunciar que “se’ns jutja pel que pensem amb penes totalment desproporcionades de fins a 30 anys de presó, com és el meu cas”. “Si hem de convertir aquesta causa en un veritable judici polític, doncs fem-ho”, va desafiar Boya, que va assenyalar que “la justícia polititzada és el taló d’Aquil·les de l’Estat espanyol”.

Pel que fa a la seva possible resposta a les preguntes del fiscal, l’exdiputada de la CUP va preferir mantenir en secret aquesta decisió com a part de la seva estratègia.