POLÍTICA
LLEIDA - 13 febrer 2018 2.00 h

La Paeria, a judici pels noms de carrer franquistes

 La plataforma Lleida Lliure de Franquisme ha presentat una demanda contra l’Ajuntament per vulnerar la llei de memòria històrica

 La vista tindrà lloc dijous a l’audiència de Lleida

DAVID MARÍN - LLEIDA

La plataforma Lleida Lliure de Franquisme ha portat l’Ajuntament de la ciutat als jutjats per mantenir al nomenclàtor noms de carrer vinculats al règim franquista. L’acusa de vulnerar la llei de memòria històrica aprovada l’any 2007 pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. En la denúncia, presentada al jutjat del contenciós administratiu de Lleida, se cita l’article 15.1 d’aquella llei, segons què “les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la insurrecció militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura”.

La vista tindrà lloc dijous. Els demandants portaran com a testimonis els historiadors David Sancho i Antonieta Jarne, i Rosa Peñafiel, impulsora de la plataforma i neta d’un represaliat del franquisme, Antonio Cantano, de qui la família es va oposar que la Paeria li dediqués un carrer mentre hi hagués noms franquistes al nomenclàtor de la ciutat. A més, la plataforma Lleida Lliure de Franquisme ha recollit un miler de signatures de ciutadans que reclamen la retirada d’aquests noms.

Es tracta de nou personalitats amb noms als carrers de Lleida: Alcalde Recasens, dedicat al carlista Juan Recasens, qui havia de ser alcalde pels colpistes de 1936, tot i que no va arribar a exercir perquè el colp va ser derrotat a Lleida i el van afusellar els republicans; Germans Recasens, dedicat a Jesús i Luis, fills de Juan Recasens; Lluís Besa, militant carlista; Alcalde Areny, que va ser alcalde entre el 1939 i el 1941, en el moment de màxima repressió a la ciutat amb afusellaments i camps de concentració a Lleida; Carmelo Fenech, delegat d’Hisenda durant el règim i fundador del grup Caliu Ilerdenc, promotor del leridanismo que pretenia separar Lleida de la resta de Catalunya; Alcalde Sangenís, conseller provincial del Movimiento i paer en cap entre el 1967 i el 1974; Alcalde Montaña, alcalde entre el 1974 i el 1976, i Juan Manuel Nada i Gaya, que formava part de l’exèrcit franquista i va ser membre del Caliu Ilerdenc i president de la Fira i la Cambra Agrària.

La demanda per retirar-los va iniciar-la la CUP, el 2015. El 2016, la comissió de nomenclàtor ho va estudiar sense arribar a cap acord. L’alcalde socialista Àngel Ros ho ha rebutjat fins ara, argumentant que van fer coses positives per la ciutat, que el canvi tindria un cost per als veïns afectats i que l’any 1980 ja es van retirar noms de la dictadura sense que ningú es queixés fins ara per haver-ne mantingut aquests.