POLÍTICA
BARCELONA - 13 març 2019 2.00 h

Batalla jurídica per l’acta d’eurodiputat

 Puigdemont obre un nou front amb l’Estat anunciant que, si surt escollit el 26-M, gaudirà d’immunitat i podria tornar a Catalunya

 La Junta Electoral li recorda que abans ha d’acatar la Constitució de manera presencial a Madrid

 El Parlament Europeu és el que dirimeix en cas de controvèrsia

EMMA ANSOLA - BARCELONA
La immu­ni­tat dels elec­tes cen­tra el debat amb vista al 28-A i el 26-M

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a l’exili i can­di­dat de JxCat a les elec­ci­ons euro­pees, Car­les Puig­de­mont, ha obert una nova bata­lla jurídica amb l’Estat espa­nyol després que ahir anunciés que, en cas de sor­tir esco­llit el 26-M, podria tor­nar a Cata­lu­nya gràcies a la immu­ni­tat par­la­mentària de què gau­di­ria com a dipu­tat electe al Par­la­ment Euro­peu,

La decla­ració de Puig­de­mont, però, va ser àmpli­a­ment con­tes­tada pels òrgans de l’Estat, entre aquests la Junta Elec­to­ral Cen­tral, que recor­dava que per ser euro­di­pu­tat, però, cal aca­tar abans la Cons­ti­tució en un acte pre­sen­cial a Madrid d’acord amb l’arti­cle 224 de la llei orgànica de règim elec­to­ral gene­ral (Loreg) i, per tant, Puig­de­mont encara no gau­di­ria d’immu­ni­tat par­la­mentària. Una inter­pre­tació que també com­par­tien ahir els ser­veis jurídics del Congrés.

A par­tir d’aques­tes dues decla­ra­ci­ons, apa­rent­ment opo­sa­des, es va obrir un nou xoc. Puig­de­mont defen­sava ahir, en decla­ra­ci­ons a RAC1, que en el moment en què és pro­cla­mat dipu­tat electe ja s’obté la immu­ni­tat par­la­men­ta­ria. Una pro­cla­mació que esta­ria deter­mi­nada per la publi­cació al BOE dels resul­tats elec­to­rals, un tràmit per al qual la Loreg atorga fins a vint dies. Pas­sat aquest ter­mini, i ja amb la pro­cla­mació feta –a par­tir d’aquí, segons Puig­de­mont, ja gau­di­ria d’immu­ni­tat–, s’obre un nou ter­mini de cinc dies per aca­tar la Cons­ti­tució. En cas que no es pro­du­eixi aquest tràmit, la Junta Elec­to­ral Cen­tral “podria decla­rar vacant l’escó” i, segons indica l’arti­cle 224, també “sus­pen­dria les prer­ro­ga­ti­ves del dipu­tat electe”, amb la qual cosa s’entén que els pri­vi­le­gis ja els tenia abans de l’aca­ta­ment.

Sigui com sigui, la bata­lla política ha dei­xat pas a una nova bata­lla jurídica que aquest cop es tras­llada de ple als esce­na­ris euro­peus on en última instància, i en cas de con­trovèrsia, haurà de diri­mir el Par­la­ment euro­peu en funció d’un informe de la comissió par­la­mentària que veri­fica les cre­den­ci­als dels elec­tes. Aquest informe s’ha de basar en la comu­ni­cació ofi­cial de cada estat mem­bre sobre el con­junt dels resul­tats elec­to­rals, sem­pre segons recull el regla­ment euro­peu en l’arti­cle 3.4.

La decla­ració de Puig­de­mont, però, no va ser ben rebuda per la resta de grups par­la­men­ta­ris i fins i tot la CUP es va des­mar­car de l’estratègia de Puig­de­mont adver­tint l’expre­si­dent que, “si s’uti­lit­zen segons qui­nes pro­me­ses en lògica elec­to­ral, esta­rem fent un mal favor a l’inde­pen­den­tisme ali­men­tant expec­ta­ti­ves que no es poden com­plir”, avi­sava ahir la dipu­tada de la for­mació Natàlia Sànchez. Sobre la cre­di­bi­li­tat o no de les parau­les de Puig­de­mont, Sànchez indi­cava: “No ens toca a nosal­tres dir si és creïble o no.” Més con­tun­dents van ser Ciu­ta­dans i el PSC. La dipu­tada soci­a­lista Eva Gra­na­dos va car­re­gar dura­ment con­tra la decisió del pre­si­dent des­tituït. “El seu con­tacte amb la rea­li­tat no és del tot acu­rat; quan diu que pot ser euro­di­pu­tat i reco­llir l’acta no s’ajusta al dret ni al sen­tit comú”, asse­gu­rava Gra­na­dos. La líder de Ciu­ta­dans, Inés Arri­ma­das, amb un to irònic, va asse­nya­lar, refe­rint-se a Puig­de­mont, que “molts dels seus segui­dors començaran a pen­sar que és un men­ti­der com­pul­siu, cada vegada enga­nyarà menys gent”. Els comuns, a través de la por­ta­veu i dipu­tada, Marta Ribas, només van eme­tre un lacònic: “Ja li ho hem sen­tit dir altres vega­des”, en referència a la pro­mesa de Puig­de­mont de tor­nar a Cata­lu­nya si gua­nyava les elec­ci­ons al Par­la­ment el 21-D. El pre­si­dent des­tituït també es va refe­rir ahir a aquesta situ­ació i va jus­ti­fi­car haver fal­tat al seu com­promís perquè, final­ment, es va optar per no inves­tir-lo pre­si­dent.

La llista al Congrés

El nou front jurídic amb l’Estat també té altres pro­ta­go­nis­tes. De fet, ells seran els actors del pri­mer embat que es pro­duirà durant les elec­ci­ons espa­nyo­les, el pròxim 28 d’abril. Es tracta de la presència a les llis­tes dels pre­sos polítics Oriol Jun­que­ras, encapçalant la llista d’ERC al Congrés, i Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, per Junts per Cata­lu­nya, a les demar­ca­ci­ons de Bar­ce­lona, Lleida i Tar­ra­gona, res­pec­ti­va­ment.

En aquest cas, una pri­mera lec­tura indica que sense sentència ferma tenen els seus drets intac­tes, són per­fec­ta­ment ele­gi­bles i, per tant, poden for­mar part de llis­tes elec­to­rals. Ara bé, altres fonts indi­quen que l’ordre de pro­ces­sa­ment i la presó pre­ven­tiva és un obs­ta­cle per ser a les llis­tes i que en tot cas ho hau­ria de diri­mir la Junta Elec­to­ral Cen­tral. Si accepta les can­di­da­tu­res, no es pre­veu que hi hagi sentència ferma a l’abril, i sur­ten esco­llits serà el Tri­bu­nal Suprem el que haurà de deci­dir si els dona permís per anar a la sessió cons­ti­tu­tiva, on s’ha d’aca­tar la Cons­ti­tució, o si envia l’ordre de pro­ces­sa­ment perquè, d’acord amb el regla­ment del Congrés, sigui la cam­bra la que, per majo­ria abso­luta, deci­deixi reti­rar la immu­ni­tat par­la­mentària gua­nyada després de les elec­ci­ons, si és el cas, del 28-A.

Fins a Europa

La situ­ació dels pre­sos polítics i la dels polítics a l’exili obre un nou epi­sodi d’incer­te­ses en la política cata­lana, també en l’espa­nyola, i ara amenaça d’afec­tar també orga­nis­mes euro­peus com ara el mateix Par­la­ment. De fet, ahir a la tarda la cam­bra euro­pea es va veure obli­gada a modi­fi­car el seu web allà on s’asse­nya­lava que ser sos­pitós d’un delicte podia impli­car la dene­gació de la immu­ni­tat par­la­mentària. Fins lla­vors afir­ma­ven que aquest pri­vi­legi “no s’aplica quan un mem­bre del Par­la­ment Euro­peu ha comès un delicte o les auto­ri­tats judi­ci­als com­pe­tents sos­pi­tin que l’ha comès”. La des­cripció va ser cor­re­gida amb el text: “No es podrà invo­car la immu­ni­tat en cas de delicte fla­grant.” Fonts de la cam­bra con­fir­men que el canvi s’havia fet ahir dimarts a la tarda per “expli­car millor l’abast” de l’arti­cle 9 del regla­ment, que esti­pula les con­di­ci­ons sobre la immu­ni­tat par­la­mentària. Aquesta modi­fi­cació coin­ci­deix amb les decla­ra­ci­ons de l’expre­si­dent Car­les Puig­de­mont al matí, en què asse­gu­rava que tor­narà a Cata­lu­nya si l’euro­cam­bra “garan­teix la seva immu­ni­tat” com a euro­di­pu­tat.

Puig­de­mont també va fer referència a la decisió d’haver d’esco­llir entre l’acta de dipu­tat al Par­la­ment Euro­peu o bé la seva acta com a dipu­tat de la cam­bra cata­lana, ja que totes dues són incom­pa­ti­bles. “Si el Par­la­ment Euro­peu valida la meva elecció com a dipu­tat i activa la meva immu­ni­tat, en aquell període jo hauré de deci­dir quina acta escu­llo”, va afir­mar el pre­si­dent des­tituït dei­xant de nou un camí d’incer­tesa res­pecte al que pugui aca­bant pas­sant aquest pri­mer semes­tre de l’any. El que té clar Puig­de­mont és que l’objec­tiu de les can­di­da­tu­res de JxCat serà “des­blo­que­jar la democràcia i blo­que­jar el 155” i rei­vin­di­car el diàleg i l’auto­de­ter­mi­nació.

LES FRASES

Si tinc l’acta d’eurodiputat torno a Catalunya perquè el Parlament Europeu garanteix la immunitat a tot arreu
Si un estat membre prohibeix ser candidat a un ciutadà, viola totes les normes de la democràcia
Carles Puigdemont
EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT
El que digui Puigdemont cada vegada té menys importància, menteix fins i tot als seus
Inés Arrimadas
DIPUTADA DE CIUTADANS
Sembla que no viu en aquest món fent afirmacions que no s’ajusten ni al dret ni al sentit comú
Eva Granados
PORTAVEU DEL PSC AL PARLAMENT
POLÍTICA
BARCELONA - 13 març 2019 2.00 h

Ruiz-Mateos, buscat i electe

 El fiscal general va reconèixer-li la condició com a eurodiputat abans que tingués l’acta i el jutge el va deixar en llibertat

 Alonso-Cuevillas anuncia recursos a Estrasburg i a Luxemburg si no es garantís la de l’expresident

XAVIER MIRÓ - BARCELONA

José María Ruiz-Mateos, l’empre­sari cai­gut amb el seu hòlding de Nueva Rumasa, tenia una ordre de crida i cerca de la justícia espa­nyola quan va ser ele­git euro­di­pu­tat i no va per­dre la immu­ni­tat que el càrrec li con­ce­dia fins que el Par­la­ment Euro­peu li va reti­rar aquesta con­dició en votació al ple.

El 23 de febrer del 1983, el grup d’empre­ses Rumasa li va ser expro­piat pel govern de Felipe González per haver defrau­dat Hisenda i en con­si­de­rar que estava en fallida tècnica tot i que velada per una comp­ta­bi­li­tat mani­pu­lada, de manera que se li cal­cu­lava un deute amb la Segu­re­tat Social d’11.977 mili­ons de les anti­gues pes­se­tes. En sor­tir de la presó després de ser con­dem­nat per evasió de divi­ses, frau i apro­pi­ació inde­guda, el maig del 1989, a la sor­tida del jut­jat d’ins­trucció número 7 de Madrid, Ruiz-Mateos va donar un cop de puny al cap a l’exmi­nis­tre d’Eco­no­mia i Hisenda que havia exe­cu­tat l’expro­pi­ació, Miguel Boyer. En paral·lel a l’ordre de crida i cerca que va eme­tre la justícia con­tra ell per aquesta agressió, l’empre­sari va pre­sen­tar a les elec­ci­ons euro­pees el seu par­tit Agru­pación Ruiz-Mateos, amb el qual va obte­nir dos euro­di­pu­tats. La seva elecció a la cam­bra euro­pea li va garan­tir la immu­ni­tat.

Pel que fa al paral·lelisme amb el cas de Puig­de­mont, aquí és on comença la divergència de ver­si­ons entre els seus advo­cats i les fonts judi­ci­als i elec­to­rals espa­nyo­les que ahir s’afa­nya­ven a allu­nyar un cas de l’altre.

Acta pre­sen­cial

Men­tre que els advo­cats de Puig­de­mont con­si­de­ren que l’elecció li con­ce­deix la immu­ni­tat par­la­mentària euro­pea per poder venir a Cata­lu­nya sense ser detin­gut, la Junta Elec­to­ral Cen­tral posa com a con­dició prèvia per ser electe que acati pre­sen­ci­al­ment la Cons­ti­tució a la seu cen­tral de l’orga­nisme situ­ada al Congrés. Així, Jaume Alonso-Cue­vi­llas, un dels juris­tes que asses­so­ren Puig­de­mont, reco­neix que, en no tenir llei elec­to­ral pròpia, la UE s’até als pro­ce­di­ments dels estats mem­bres, però hi afe­geix: “Tenint en compte que seria ele­git pel Par­la­ment Euro­peu, haurà de ser aquest qui haurà de diri­mir si l’aca­ta­ment de la Cons­ti­tució Espa­nyola és un requi­sit impres­cin­di­ble i que s’ha de fer pre­sen­ci­al­ment per obte­nir l’acta.”

Ara bé, donant per fet que la Junta Elec­to­ral farà “una altra inter­pre­tació” amb l’objec­tiu d’impos­si­bi­li­tar la immu­ni­tat de l’electe, Alonso-Cue­vi­llas ja avança que recor­re­ran en pri­mera instància a l’Euro­cam­bra i, si cal, al Tri­bu­nal de Justícia de Luxem­burg.

Més enllà del pro­ce­di­ment con­cret per asso­lir el càrrec, el cas de Ruiz-Mateos suposa un pre­ce­dent a la justícia espa­nyola perquè l’ales­ho­res fis­cal gene­ral de l’Estat, Javier Mos­coso, va reconèixer-li la immu­ni­tat pel fet d’haver estat esco­llit, fins i tot abans d’aca­tar la Cons­ti­tució i obte­nir l’acta. Per això, el 21 de juny del 1989, l’empre­sari en crida i cerca es va pre­sen­tar al jut­jat número 27 de Madrid i el jutge Adrián Vari­llas el va dei­xar en lli­ber­tat en aixe­car-li l’ordre d’empre­so­na­ment arran de l’agressió a Boyer. El fis­cal gene­ral Mos­coso anun­ci­ava que, tan bon punt Ruiz-Mateos fos con­fir­mat electe per la Junta Elec­to­ral, els fis­cals que tenien oberts pro­ce­di­ments con­tra ell a l’Audi­en­cia Naci­o­nal i altres jut­jats dema­na­rien la sus­pensió dels tràmits i el seu envi­a­ment a la sala segona del Tri­bu­nal Suprem, l’única com­pe­tent per jut­jar-lo.

Un cop l’alt tri­bu­nal es va fer càrrec del cas, el mateix fis­cal gene­ral va ins­tar la sala penal que demanés el supli­ca­tori a l’Euro­cam­bra per poder con­ti­nuar els pro­ce­di­ments con­tra l’empre­sari. No va ser fins al 19 de febrer del 1991, dos anys després, que l’Euro­cam­bra va aixe­car-li la immu­ni­tat. Alonso-Cue­vi­llas defensa que la petició per part del Suprem del supli­ca­tori a Estras­burg és la via ajus­tada a dret també en el cas de Puig­de­mont.