POLÍTICA
BARCELONA - 13 març 2019 2.00 h

Resposta “combativa” a la prohibició dels llaços grocs

 El govern estudiava presentar al·legacions a la decisió de la Junta Electoral abans que venci el termini de 48 hores

 L’incompliment podria passar de multa a la via penal, com va succeir amb l’alcaldessa de Berga

J. ALEMANY / Ò. PALAU - BARCELONA

El govern pre­pa­rava ahir una “solució com­ba­tiva” a la decisió comu­ni­cada dilluns per la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC) a Quim Torra en què li donava un ter­mini de 48 hores per reti­rar dels edi­fi­cis públics de la Gene­ra­li­tat els llaços grocs i les este­la­des. La por­ta­veu del govern, Elsa Artadi, ho anun­ci­ava al matí i el gabi­net de la Pre­sidència i l’equip d’asses­so­ria jurídica encara ho esta­ven ana­lit­zant ahir al ves­pre amb la intenció de donar una res­posta avui, coin­ci­dint amb la fina­lit­zació del ter­mini, si és que final­ment la donen en forma d’al·lega­ci­ons o el pre­si­dent està dis­po­sat a no aca­tar l’ordre. La també con­se­llera de la Pre­sidència va qua­li­fi­car de “ridícula” la reso­lució de la JEC, perquè pretén coar­tar la lli­ber­tat d’expressió: “No pot ser que s’inter­fe­reixi d’aquesta manera en la nos­tra manera de viure i fer política.” I, com va recor­dar, aquest tipus de situ­ació ja es va donar abans de la cam­pa­nya de les dar­re­res elec­ci­ons del 21-D, quan també es va pro­hi­bir il·lumi­nar edi­fi­cis i fonts de color groc, com va pas­sar a Bar­ce­lona, posar llaços grocs als arbres de Nadal, i també que en lluïssin mem­bres de les meses elec­to­rals, a més de fer reti­rar diver­ses pan­car­tes, entre altres coses.

En espera de la res­posta de Torra, la JEC ja adver­tia ahir que l’incom­pli­ment de l’ordre podria aca­bar en alguna cosa més que una infracció de les nor­mes esta­bler­tes en la llei orgànica del règim elec­to­ral gene­ral (Loreg) i que podria com­por­tar san­ci­ons de 300 a 3.000 euros. Si es donés el cas que hi hagués noves denúncies de for­ma­ci­ons a les jun­tes elec­to­rals pro­vin­ci­als, el cas podria pas­sar a mans de la fis­ca­lia perquè impulsés un procés penal per deso­bediència. Ja hi ha un pre­ce­dent amb l’alcal­dessa de Berga, Montse Ven­turós (CUP), que va aca­bar sent inha­bi­li­tada per no haver reti­rat una este­lada en la cam­pa­nya del 2015 com li va sol·lici­tar la Junta Elec­to­ral de la zona amb la insistència de la fis­ca­lia perquè es reobrís una causa ini­ci­al­ment arxi­vada.

Men­tre que diver­sos minis­tres, com la por­ta­veu Isa­bel Celaá, Merit­xell Batet i Josep Bor­rell, con­fi­a­ven que Torra acatés la decisió i la beneïen, Car­les Puig­de­mont la qua­li­fi­cava d’“estra­nya i esotèrica” i es plan­te­java si la volun­tat no deu ser obrir una altra causa per deso­bediència, en aquest cas con­tra Torra.

També en va par­lar el can­di­dat d’ERC a l’alcal­dia de Bar­ce­lona, Ernest Mara­gall, que ho va qua­li­fi­car de “negació abso­luta de la lli­ber­tat d’expressió”, men­tre que els comuns, per boca de la por­ta­veu adjunta de CatECP, Marta Ribas, la van lamen­tar, perquè els llaços “no són més que un símbol de pro­testa pel judici”, però van evi­tar mullar-se sobre si Torra l’hau­ria d’aca­tar o no. La CUP, en canvi, té clar que s’ha de deso­beir. “Els llaços grocs no s’han de reti­rar dels espais ins­ti­tu­ci­o­nals perquè mos­tren una pro­testa legítima que no té res a veure amb cap par­tit en con­cret; no va de par­tits, sinó de drets”, des­ta­cava la dipu­tada Natàlia Sànchez. “La fal·làcia de la neu­tra­li­tat de l’espai públic res­pon a una lògica auto­ritària”, con­cloïa. El PSC, en canvi, creu que “l’espai públic ha de ser plu­ral, però les ins­ti­tu­ci­ons han de ser espais neu­trals”, en parau­les de la por­ta­veu par­la­mentària, Eva Gra­na­dos.

Magis­trats que no voten

La decisió de la JEC no va tenir els vots de dos dels magis­trats que en for­men part, Ana Fer­rer i Luci­ano Varela, i que també ho són al Tri­bu­nal Suprem en la causa con­tra l’inde­pen­den­tisme que aquests dies s’està cele­brant a Madrid. Fonts judi­ci­als reco­lli­des per l’agència ACN expli­ca­ven que cap dels dos va inter­ve­nir ni va votar i que faran el mateix en pro­pe­res reu­ni­ons de la junta si hi ha assump­tes que tin­guin a veure amb el judici del procés.

LES FRASES

La demanda de la Junta Electoral és ridícula, perquè sols vol interferir en la llibertat d’expressió
Elsa Artadi
PORTAVEU DEL GOVERN
Espero que no es tracti de l’inici de la construcció d’un altre cas per desobediència, ara contra Torra
Carles Puigdemont
EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT
Han de retirar els llaços perquè es considera propaganda electoral i han d’obeir la Junta Electoral
Isabel Celaá
PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

Cs exigirà que també els retirin dels ajuntaments

Un cop aconseguit que obliguin a treure les estelades i els llaços grocs dels edificis de la Generalitat, la líder de Cs, Inés Arrimadas, va avançar que també presentarà recursos a les juntes electorals de zona per tal que els prohibeixin a les façanes dels ajuntaments. “El criteri és molt clar: els edificis públics han de romandre neutrals, i més en període electoral”, proclamava. De fet, el PP ho ha començat a fer en ciutats com Sabadell, on ahir va reclamar a la Junta Electoral la retirada al consistori de la pancarta amb el lema Llibertat presos polítics i altres “símbols partidistes”.

En aquest sentit, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas (JxCat), també tenia clar que sempre es podran trobar “fórmules imaginatives” per esquivar la prohibició. “Si no és un llaç groc, serà un quadrat, i tothom entendrà perfectament què és, però mai renunciarem a seguir exercint el nostre dret ala llibertat d’expressió”, hi afegia.

Arrimadas advertia que l’autoritat de la Junta Electoral “és efectiva”, ja que “això no és simbòlic, va de debò”. “Si Torra no fa cas del que diuen els jutges de la JEC, hi ha un procediment previst per als incompliments del requeriment, i confiem en la junta”, deia Arrimadas, que insistia: “Incomplir una resolució de la JEC en període electoral és una cosa molt seriosa, que s’ho pensin molt bé.” La cap de l’oposició denunciava que als edificis de la Generalitat “hi ha les cares dels candidats per tot arreu”. “És una vergonya; s’imaginen que hi hagués la cara d’Albert Rivera? Defensem unes eleccions lliures”, concloïa.