OPINIÓ
13 abril 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

A qui no li agradi, que s’aguanti

TONI BROSA

La cam­pa­nya elec­to­ral de les cam­bres espa­nyo­les fa un dia que és ofi­cial, però fa set­ma­nes que raja. Temps sufi­ci­ent per veure els rocs que alguns par­tits tenen a punt per lapi­dar un cop més Cata­lu­nya, els cata­lans, la soci­e­tat cata­lana i el futur d’aquest país. Les seves pro­pos­tes pro­gramàtiques són un gènere lite­rari en si mateix, bar­reja de ficció, ter­ror i esper­pent naci­o­nal. No és cap primícia. Reis, mili­tars, polítics i plo­mes il·lus­tres de la lite­ra­tura cas­te­llana fa segles que el cul­ti­ven. Si avui en fes­sin una pel·lícula, la podrien titu­lar, en cas­tellà, per des­comp­tat: ¿Por qué lo lla­man cons­ti­tu­ci­o­na­lismo cuando qui­e­ren decir cata­la­no­fo­bia?.

No calia ser un geni per saber que ni el PP, ni obvi­a­ment Ciu­da­da­nos, ni encara menys Vox, tenen el més mínim interès en què pen­sen els cata­lans. Per això no tro­ba­ran als seus pro­gra­mes cap volun­tat d’acos­tar-se a la rea­li­tat política cata­lana, cap intent d’esbri­nar què no ha fun­ci­o­nat en 40 anys de democràcia i auto­no­misme o en 300 de tota­li­ta­risme colo­nial, cap intent d’ima­gi­nar fórmu­les de coe­xistència amis­tosa i bene­fi­ci­osa per totes dues parts, ni cap sen­si­bi­li­tat de pri­mer de democràcia que pri­o­ritzi donar la veu al poble de Cata­lu­nya per deci­dir el seu futur de forma democràtica. Només for­mes d’impo­sar la dis­so­lució de Cata­lu­nya i de sot­me­tre els dis­cre­pants.

Segu­ra­ment per això la nit del 28-A esta­ran a la part baixa de la clas­si­fi­cació de par­tits a Cata­lu­nya, a canvi, això sí, de mul­ti­pli­car la seva bossa de vots a Espa­nya i així aca­bar de lli­gar allò que no va que­dar prou lli­gat el 20-N de 1975. Com? Doncs amb un 155 més devas­ta­dor que el que Fraga no va poder incloure a la Cons­ti­tució del 1978. I si no cola, amb més que­re­lles, judi­cis i pre­sos. Amb els Mos­sos degra­dats o dis­solts. Amb TV3 espa­nyo­lit­zada o tan­cada. Amb l’escola i la soci­e­tat frag­men­ta­des en comu­ni­tats cul­tu­rals dife­rents. Amb els pro­fes­sors obli­gats a dopar els seus alum­nes amb píndo­les de for­mació de l’espe­rit naci­o­nal. Amb els cata­la­no­par­lants encara més dis­cri­mi­nats molt a pesar de la Cons­ti­tució. Amb el català arra­co­nat i en procés de resi­du­a­lit­zació. Amb els par­tits inde­pen­den­tis­tes ofe­gats, il·lega­lit­zats o per­se­guits. I, tal com deia aquesta set­mana Albert Rivera, “a qui no li agradi, que s’aguanti”.