POLÍTICA
MADRID - 13 abril 2019 2.00 h

Nou intent de Rull, Sànchez i Turull per poder fer campanya

 Demanen fer servir les pauses del judici per contactar amb la premsa

 S’apel·la al dret de participació política

REDACCIÓ - MADRID

Els excon­se­llers Jordi Turull i Josep Rull i l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez, caps de llista de Junts per Cata­lu­nya en les pròximes elec­ci­ons, han dema­nat al tri­bu­nal del procés que els con­ce­deixi per­mi­sos per sor­tir de la presó i anar a actes de cam­pa­nya o, si més no, que els per­meti ofe­rir rodes de premsa i gra­var vídeos elec­to­rals al Suprem.

La petició que diri­geix el seu advo­cat, Jordi Pina, a l’alt tri­bu­nal en un escrit es for­mula després que aquesta instància judi­cial els denegués la lli­ber­tat pro­vi­si­o­nal en con­si­de­rar que els seus drets polítics i de defensa estan garan­tits encara que esti­guin a la presó.

Després d’aquesta nega­tiva, el lle­trat busca una nova fórmula i demana que el tri­bu­nal con­ce­deixi per­mi­sos als tres acu­sats, que estan en presó pre­ven­tiva, “per poder acu­dir als actes elec­to­rals. Pina exposa que no s’oposa que acu­dei­xin, degu­da­ment cus­to­di­ats per les for­ces de segu­re­tat de l’Estat, als actes de cam­pa­nya de les seves can­di­da­tu­res, inclo­sos aquells debats elec­to­rals als quals siguin con­vi­dats pels mit­jans de comu­ni­cació”.

L’obsessió del Suprem per la vigilància dels pro­ces­sats es fa evi­dent els dies del judici en el cas de Jordi Turull, a qui en els des­can­sos se li con­ce­deix anar a fumar a un pati inte­rior de la seu judi­cial on acu­deix vigi­lat per­ma­nent­ment per dos poli­cies de paisà

La petició que fa l’advo­cat Pina per­se­gueix el propòsit que se’ls per­meti “inter­ve­nir en con­di­ci­ons de màxima igual­tat amb els res­tants can­di­dats en la cam­pa­nya elec­to­ral”. Tots tres són caps de car­tell per JxCat en dife­rents cir­cums­crip­ci­ons: Sànchez, per la de Bar­ce­lona; Turull, per la de Lleida, i Rull, per la de Tar­ra­gona.

En cas de no aten­dre la prin­ci­pal petició, els tres encau­sats sol·lici­ten al tri­bu­nal una alter­na­tiva, que con­sis­teix en el fet que els per­me­tin con­ce­dir entre­vis­tes als mit­jans, gra­var anun­cis elec­to­rals o fins i tot rea­lit­zar rodes de premsa durant la cam­pa­nya en els reces­sos del judici o abans de l’inici de les ses­si­ons “des de la mateixa seu del Tri­bu­nal Suprem”. Cada dia, el judici s’atura a l’hora de dinar i una estona breu durant les ses­si­ons de matí i tarda, que podrien ser apro­fi­ta­des per a aquest propòsit.

En el seu escrit, el lle­trat argu­menta que el dret de par­ti­ci­pació política és “indis­so­ci­a­ble” de la pos­si­bi­li­tat d’expo­sar públi­ca­ment “les raons” que moti­ven les can­di­da­tu­res dels seus repre­sen­tats i la “petició del vot al con­junt dels ciu­ta­dans”.

A més, el lle­trat Pina argu­menta la seva petició “con­forme al prin­cipi de pro­por­ci­o­na­li­tat”, atès que per­met con­ju­gar els fins de la presó pre­ven­tiva amb el legítim exer­cici dels drets polítics.


POLÍTICA
BARCELONA - 13 abril 2019 2.00 h

JxCat vol posar fi als greuges fent l’estat propi

 Borràs diu que els governs espanyols han estat un engany per als catalans

J.A - BARCELONA

Junts per Cata­lu­nya (JxCat) va pas­sar llista ahir a tots els greu­ges de l’Estat espa­nyol de natu­ra­lesa política, econòmica i social per jus­ti­fi­car que l’única solució per posar fi a “la men­tida i l’engany a tots els ciu­ta­dans de Cata­lu­nya” pro­ta­go­nit­zats pels dife­rents governs de Madrid és la “inde­pendència” i la cre­ació d’un estat propi, segons va expli­car la número dos de la llista, Laura Borràs.

Pre­gun­tada pel referèndum sobre monar­quia o república que pro­posa ERC, Borràs va dei­xar clar que “on hi hagi urnes vota­rem”, però va des­car­tar que el de la monar­quia sigui una pri­o­ri­tat, ja que només ho és el de la inde­pendència. Va dei­xar clar, però, que, si no és pos­si­ble “ja en tenim un, que és el de l’1-O”.

La número tres de la llista, Míriam Nogue­ras, també va expli­car que rei­vin­di­ca­ran un salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal que tin­gui pre­sent el cost de la vida a Cata­lu­nya, supe­rior al de la resta de l’Estat, posant d’exem­ple les pròpies rei­vin­di­ca­ci­ons de la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal. Per això rei­vin­di­quen pas­sar dels 900 als 1.100 euros.