OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 13 abril 2019 2.00 h

A LA TRES

L’estratègia de la provocació

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“És ben trista, l’estratègia de la futura excap de l’opo­sició al Par­la­ment i la de la mar­quesa Caye­tana

A mi em costa d’enten­dre, aquesta estratègia de la pro­vo­cació que prac­ti­quen, un dia rere l’altre, for­ma­ci­ons com Ciu­ta­dans i el PP (de Vox, ja ni els en parlo). Ahir, la cap de llista de Ciu­ta­dans al Congrés de Dipu­tats per Bar­ce­lona i futura excap de l’opo­sició, Inés Arri­ma­das, se’n va anar a TV3 i, sense pèls a la llen­gua, va dei­xar anar que si ara hi hagués un nou 155 “inclou­ria TV3 perquè és una màquina d’inci­tació a l’odi”. “A TV3 cada dia es fa pro­pa­ganda sepa­ra­tista”, va dei­xar anar, i es va que­dar ben tran­quil·la. És, sim­ple­ment, l’estratègia de la pro­vo­cació. Que és la mateixa que la líder de l’opo­sició va fer ser­vir anant-se’n a Amer (el poble natal del pre­si­dent Puig­de­mont) a arren­car llaços grocs; la mateixa que va fer ser­vir anant-se’n un quart d’hora a Water­loo (un ridícul que els va cos­tar molts diners); i la mateixa que va fer ser­vir a mitja set­mana quan es va plan­tar al faris­tol del Par­la­ment amb un feix de llaços grocs que va pre­su­mir d’haver-los arren­cat. Aquesta és la seva pro­posta política? Si TV3 és “una màquina d’inci­tació a l’odi”, em pre­gunto quin qua­li­fi­ca­tiu mereix l’estratègia de Ciu­ta­dans. O la de la mar­quesa Caye­tana, la cap de llista del PP a Bar­ce­lona que viu a Madrid. Caye­tana se’n va a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona i és rebuda amb una allau de crits i xiu­lets que li retre­uen la deriva que ha aga­fat el seu par­tit. I què fa ella? Qua­li­fi­car-los de “moco­sos tota­li­ta­ris” i de “senyo­rets reac­ci­o­na­ris”. No hi ha, em sem­bla, res gratuït en cap d’aquests dos fets (i els que veu­rem). Perquè uns i altres han con­ver­tit l’estratègia de la con­fron­tació en el seu prin­ci­pal leit­mo­tiv de la cam­pa­nya elec­to­ral. Han des­co­bert, ai las, que fent deter­mi­na­des decla­ra­ci­ons el ren­di­ment mediàtic que en tre­uen els surt a compte. De què, sinó, jo esta­ria escri­vint aquest arti­cle. Bus­quen, amb aquesta estratègia, ser pro­ta­go­nis­tes (que trist) allà on els interessa ser-ho, que no és pas pre­ci­sa­ment en aquest diari sinó en deter­mi­nats mit­jans de comu­ni­cació. Ben lícit. Més que cri­ti­car-ho (que també), vol­dria limi­tar-me a cons­ta­tar-ho. I a cons­ta­tar, és clar, que si aquesta és la seva prin­ci­pal pro­posta com a can­di­dats per Bar­ce­lona, que vol dir per Cata­lu­nya, és ben trist.