Diputació: de reserva a titular

Els ens, que fins ara tenien un paper secundari, seran clau en la construcció de la nova hisenda

Els sobiranistes volen continuar controlant les quatres diputacions, que ara estan exclusivament a les mans de CiU

13/05/15 02:00 BARCELONA - MARC BATALLER
A la plana anterior, Mas, Ortega i els presidents de les diputacions. A sota, el ple del Consell Comarcal del Baix Camp Foto: ARXIU.
Ciutadans també podria entrar
amb força
a Barcelona
ERC aspira a tenir un paper clau
a Barcelona
i Tarragona

L'any 2011 els resultats de les municipals van permetre a CiU presidir per primer cop les quatre diputacions. Va ser una gran victòria, sobretot a Barcelona, perquè la federació arrabassava al PSC un dels seus principals bastions. Però llavors aquests organismes tenien un paper més aviat secundari i molts polítics advocaven per la seva desaparició. El procés ni existia i CiU defensava pactes amb el PP, com el que va fer a Barcelona.

Ara la situació s'ha girat com un mitjó. La federació fuig de les enteses amb els populars i les diputacions s'han convertit en una eina imprescindible per a la construcció del nou estat i la hisenda pròpia. És per aquest motiu que després del 24-M els sobiranistes volen mantenir, de totes totes, el poder en els ens supramunicipals.

Aquests últims mesos el govern de CiU ha treballat en la col·laboració entre les diputacions i l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). El fet que la federació controli les quatre entitats ha permès desenvolupar aquesta tasca sense picabaralles polítiques i s'ha creat l'embrió de la futura hisenda pròpia amb la denominada xarxa Tributs de Catalunya, que inclou 90 oficines integrades en el sistema de finestreta única. L'executiu pretén arribar a 150 i continuar reforçant aquesta simbiosi entre les dues administracions. El color dels òrgans, per tant, serà clau després del 24-M i el sobiranisme confia a mantenir-ne el poder.

Situació renyida

En les anteriors eleccions municipals, la lluita més renyida es va produir a la Diputació de Barcelona. CiU va guanyar per la mínima, amb vint representants, seguit del PSC (dinou), el PP (sis), ICV-EUiA (quatre) i ERC (dos). L'alcalde de Martorell, Salvador Esteve, es va convertir en el primer president de CiU des de la recuperació de la democràcia i en la seva investidura va obtenir el suport del PP, el PSC i ERC. Malgrat això, la federació va acabar signant un pacte d'estabilitat amb els populars, que es van quedar dues vicepresidències. La irrupció de la transició nacional, però, va fer que CiU trenqués l'acord amb el PP a principi del 2013 i que des de llavors hagi governat en solitari. Ara els nacionalistes, que hauran de buscar un substitut a Salvador Esteve, que es retira de la primera línia política, confien a mantenir la presidència i ERC aspira a tenir un paper clau en la governabilitat i poder configurar un executiu sobiranista. En aquest cas, també s'haurà de veure si hi ha una entrada forta de Ciutadans i el consens que pugui tenir amb el PSC i el PP, encara que algunes fonts assenyalen que és gairebé impossible que el bloc constitucionalista sumi més que el sobiranista. Tampoc no es pot descartar que la CUP pugui obtenir representació, però dependrà dels resultats a Barcelona ciutat.

A Girona, Tarragona i Lleida, CiU governa amb majoria absoluta. En aquest cas els republicans veuen més viable influir en la governabilitat de Tarragona que no pas a Girona o Lleida. A Tarragona també és possible que la formació d'Albert Rivera pugui tenir certa força.

El poder dels consells

El 24 de maig, a part dels ajuntaments i les diputacions, també es decidirà la composició dels consells comarcals. Actualment CiU en presideix 33 i el PSC set, mentre que ERC va comandar el del Bages durant una part del mandat, però després va deixar el relleu als socialistes en virtut del pacte que van signar ERC, el PSC i ICV-EUiA.

Durant aquest mandat els consells més grans, com els del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental o el Vallès Occidental, han optat per teixir amplis pactes amb la presència de gairebé totes les formacions que hi havia a l'organisme. Mentrestant CiU encara manté algunes enteses amb el PP –a la Terra Alta o al Baix Ebre–, tot i que n'ha trencat d'altres aquests últims mesos –per exemple al Gironès, al Maresme o al Tarragonès–. En aquest àmbit d'aliances, la federació també es va queixar enèrgicament del pacte tripartit que hi va haver al Bages i que els va fer fora de la presidència. La setmana passada el vicesecretari general de coordinació institucional de CDC, Lluís Corominas, ja va alertar que ara acords com aquests no tindran cap mena de sentit enmig del procés.

Una de les novetats d'aquest 24-M és que per primer cop es constituirà el Consell Comarcal del Moianès, que fa poc ja ha estat oficialitzada com a nova comarca catalana.

Actualment, el futur d'aquests òrgans és a debat. El Parlament tramita la denominada llei de governs locals que ha de millorar l'estructura de les administracions i que, per exemple, proposa que els consells deixin de ser uns ens polítics i passin a estar formats, exclusivament, per tots els alcaldes de la comarca. També es preveu la desaparició del Consell del Barcelonès i que l'Àrea Metropolitana de Barcelona assumeixi una part dels municipis del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme. La normativa, però, està parada a la cambra des de fa gairebé dos anys perquè no hi ha consens entre les formacions.

LES XIFRES

51
representants
s'escolliran a la Diputació de Barcelona. A Girona i Tarragona seran 27, i a Lleida, 25.
1.067
consellers comarcals
s'escolliran el 24-M. El Barcelonès o el Vallès Occidental són els que en tindran més, amb 39.
33
consells comarcals
presideix CiU i set el PSC. ERC també va comandar el del Bages, però ara el governa el PSC.
Darrera actualització ( Dimecres, 13 de maig del 2015 02:00 )