Justícia colonial a Catalunya

13/05/15 02:00 -

Si hi ha un àmbit en què la llengua catalana i els ciutadans que la utilitzen són tractats com a subordinats d'una colònia subjugada i no com a ciutadans d'un país normal, aquest àmbit és el de la justícia, on l'ús de l'idioma propi del país és residual i limitat a una oralitat amenaçada constantment per la intimidació d'una justícia que generalment s'imparteix des d'una actitud colonial. Una situació blindada per l'imperialisme lingüístic de Madrid, que priva que el coneixement del català sigui un requisit per exercir de jutge a Catalunya. Com se'n pot dir justícia d'un servei on el jutge, que és l'encarregat de dirimir i aplicar la llei, no té cap obligació ni necessitat d'entendre el que li diuen els litigants? Com se'n pot dir justícia d'un sistema en què els administrats han d'estar al servei de la ignorància de l'administrador de la justícia?

Aquest sistema discriminatori i indigne d'un estat de dret que protegeixi els drets bàsics dels seus ciutadans, i que ahir es va perpetuar en una altra lamentable sessió infamant i humiliant al Congrés dels Diputats, és el que l'Estat espanyol està intentant estendre a d'altres àmbits com l'ensenyament utilitzant precisament aquest poder judicial viciat com a arma i instrument de parcialitat. Una situació que contribueix a carregar d'arguments, si és que encara cal afegir-ne a la convicció que l'única manera de salvar la identitat catalana és l'assoliment d'un estat capaç de tractar els seus habitants com a ciutadans i no com a víctimes o presoners de la seva hostilitat activa. Catalunya només té una possibilitat de supervivència, l'estat propi, una possibilitat que va fent-se més petita com més tardi a arribar la decisió de la majoria.

Darrera actualització ( Dimecres, 13 de maig del 2015 02:00 )