El Parlament danès, a favor del diàleg en el conflicte català

Set dels vuit grups donen suport a una històrica moció debatuda ahir

Suport socialdemòcrata a un referèndum

13/05/15 02:00 BARCELONA - ÒSCAR PALAU
El diputat Nikolaj Villumsen (a dalt) va fer la interpel·lació parlamentària. A la dreta, el ministre d'Afers Estrangers, Martin Lidegaard Foto: RICARDO RAMÍREZ / DIPLOCAT.

El Parlament danès va expressar ahir una crida al “diàleg pacífic i democràtic” per superar el conflicte entre Catalunya i Espanya. La històrica resolució arriba arran del no menys històric debat a la cambra, el primer en un parlament estranger específicament sobre el procés català, en què va quedar clar el suport de set dels vuit grups –tots tret del d'extrema dreta– a una moció que es votarà dimarts, que dóna suport a la posició oficial del govern danès, expressada ahir pel ministre d'Afers Estrangers, Martin Lidegaard, en resposta al diputat d'Enhedlisten (Aliança Roja Verda) Nikolaj Villumsen. “A l'Europa moderna hem de ser capaços de parlar de referèndums en lloc de resoldre conflictes a través de la violència”, defensava el diputat, que ho va comparar amb el cas escocès.

“És important trobar solucions democràtiques a casos com el català”, li deia donant-li la raó el ministre, en una resposta molt documentada en què repassava l'actual procés i la història de Catalunya, i reconeixia en pla d'igualtat el govern català i l'espanyol, tot i que també recordava que la Constitució “no reconeix altres nacions que no siguin Espanya”. En el debat posterior, que va durar tres quarts, va quedar palès un suport força general no tan sols al diàleg, sinó al dret de Catalunya a decidir el seu futur. “Una majoria del Parlament català vol un referèndum, i li hem de donar suport, perquè la identitat catalana no està basada en l'etnicisme”, indicava Jacob Land, del partit socialdemòcrata, el governant.“Hem de respectar les legítimes aspiracions de les regions que desitgen organitzar referèndums d'autodeterminació”, suggeria la liberal Mette Bock. Altres, com els socialistes, recordaven la lluita catalana contra el franquisme, i advocaven per donar més poder als pobles, i veure com la UE hi podria fer front, mentre els conservadors, tot i presumir de poder fer aportacions al debat, recordaven que és una qüestió interna espanyola.

Molt satisfet després d'un debat “força a fons”, que va seguir in situ, el secretari general de Diplocat, Albert Royo, valorava que “es demostra definitivament que la qüestió catalana interessa a escala internacional”, i recordava que la crida al diàleg danesa “és el que està fent Catalunya des de fa tres anys”. La delegació de l'ANC valorava també que la resolució pot obrir la porta a d'altres de semblants a la resta de països nòrdics.

El Marroc i el Vaticà, noves delegacions

Viena i Roma van ser les últimes, però hi haurà més “ambaixades” catalanes abans que s'acabi la legislatura. El govern formalitzarà en “les properes setmanes” l'obertura de dues noves delegacions al Marroc i al Vaticà, segons fonts de l'executiu. El gabinet d'Artur Mas va aprovar precisament ahir el pla estratègic d'acció exterior fins al 2018, que desplega la llei catalana que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional amb l'admissió a tràmit del recurs del govern espanyol.

El govern de Mas intenta esquivar el que considera una “impugnació arbitrària” i “amb falta de rigor jurídic” desplegant els aspectes de la llei que no han estat recorreguts. El pla estratègic n'és un. Té quatre objectius estratègics: la projecció de l'economia i la cultura, la defensa dels interessos catalans a la Unió Europea i les organitzacions de la Mediterrània, la contribució als drets i valors de la comunitat internacional i la promoció d'una diplomàcia que impliqui la xarxa d'entitats i particulars que treballen a l'exterior.

O.A.-E.
Darrera actualització ( Dimecres, 13 de maig del 2015 02:00 )