SOCIETAT
BARCELONA - 13 maig 2017 2.00 h

El català avança arreu tot i tenir “dos estats en contra”

 L'Informecat 2017 de la Plataforma per la Llengua remarca la millora arran dels canvis de govern al País Valencià i les Illes Balears

 La justícia és el gran forat negre de la normalització

RAÜL GARCIA I ARANZUEQUE - BARCELONA

El català avança en tots els territoris de parla catalana després d'uns anys en què la llengua havia estat objecte de polítiques regressives al País Valencià i a les Illes Balears. Així ho reflecteix l'Informecat 2017, el recull de cinquanta dades destacades sobre la situació del català que cada any publica la Plataforma per la Llengua. El document trasllada a xifres els resultats positius que han portat els canvis de govern en aquests territoris per a la llengua pròpia, que, tot i això, té “dos estats en contra” (l'espanyol i el francès), segons denuncia el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.

“Hi ha una discordança entre la millora de la situació de la llengua en tots els territoris i la restricció dels drets lingüístics” que pateixen els catalanoparlants, va observar Escuder en la presentació de l'informe, i va posar com a exemple el guany de 8.000 parlants de català a la Catalunya del Nord els últims deu anys, el creixent interès dels valencians per estudiar en la seva llengua, el guany de 5,2 punts en la transmissió oral de pares a fills del català a les Illes Balears i el fet que s'hagi posat en marxa la primera coproducció entre IB3 i TV3. En canvi, en els aspectes en els quals la presència del català depèn del govern espanyol, la llengua s'estanca o recula.

Aquest és el cas de l'àmbit legislatiu, en què l'Estat continua aprovant normatives que imposen el castellà, fins i tot “durant el temps que el govern de Rajoy va estar en funcions el 2016”, en què l'executiu del PP en va posar en marxa 52, va remarcar el president de la Plataforma per la Llengua. Tampoc el govern català fa del tot la seva feina en matèria lingüística, tal com demostra el fet que un 90% dels productes que es venen a Catalunya no estiguin etiquetats en català tal com dicta la llei del Codi de Consum catalana. En aquest aspecte, però, Escuder preveu “millores” pròximament, ja que el Parlament ha aprovat recentment una moció per aplicar la llei.

En l'àmbit de les noves tecnologies, el català gaudeix d'una situació prou bona, especialment perquè els seus parlants són molt actius a la xarxa. Així, nou dels deu webs més consultats a Catalunya tenen versió en català (tots menys Amazon), però es donen situacions curioses com ara el fet que el nombre de persones que escolten retransmissions de futbol en català a la ràdio multipliqui per nou els que ho fan en castellà i, en canvi, al popular videojoc FIFA 17 no hi hagi els comentaris en català.

En una situació semblant es troba el cas del popular portal de sèries i pel·lícules Netflix, que, tot i la gran quantitat de films que ja hi ha doblats o subtitulats al català, només n'ofereix en aquesta llengua una escassíssima quantitat. Un altre cas flagrant és el del portal de ressenyes turístiques i de restauració TripAdvisor, que no té versió en català i censura els comentaris en aquesta llengua.

LA FRASE

No hi ha cap llengua amb la vitalitat del català tan desprotegida legalment
Òscar Escuder
PRESIDENT DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

La meitat dels algueresos parlen el català

Un 88% dels algueresos afirmen que entenen el català, un 50% el parlen, un 35% el saben llegir i un 8% l'escriuen, segons una enquesta recollida a l'Informecat 2017 de la Plataforma per la Llengua.