Duran i la Creu Roja

En les esferes independentistes Duran Lleida, el líder d'Unió Democràtica de Catalunya, té el prestigi deteriorat. Tant ell com la “tercera via” equidistant entre l'estat propi i l'estat actual que proposa reben grans invectives. Entenc que per a molts Duran no sigui un tipus simpàtic sinó més aviat adust i intemperant. Jo no en tinc queixa perquè quan l'he tractat ha estat sol·lícit, amable i inclús generós, però fins i tot en aquestes ocasions li he detectat en els ulls i en la barbeta el perill d'engegar-me a passeig a la primera contrarietat. Aquesta poca proximitat humana no l'afavoreix però haig de dir en defensa seva que pel que fa al cap el considero un dels més fins analistes de la política, domèstica i internacional.

Pel que fa a l'anomenada “tercera via” i al fred entusiasme per la independència de Duran i els seus, no els judico tan severament com aquells amb els quals m'uneix unes mateixes aspiracions de plenitud nacional. Si tot anés malament, si el procés en el qual estem embrancats no sortís com voldríem sinó que fracassés, serà important comptar amb forces que des del catalanisme indubtable passin a recollir els ferits i evitin la catàstrofe. Per mi que el president Mas ho té calculat, i per això no acaba de trencar amb Unió com molts li recomanen. En les batalles sempre s'ha de comptar amb la Creu Roja. Parlo de Duran i d'Unió com podria parlar de Miquel Iceta i el PSC, un altre personatge i un altre partit molt bescantats pels eufòrics de la secessió. Iceta, per cert, és un altre analista bo, algú que les veu venir de molt lluny. També és veritat que tot va tan de pressa que el que es veu de lluny pot l'endemà canviar de rumb. Iceta té al davant molts camins que es bifurquen.

Els que fora d'UDC volen posar Duran i el seu partit en un compromís afirmen que Carrasco i Formiguera i altres líders històrics seus se situarien en favor de la independència. Potser sí. O potser no. Les ucronies van bé per entretenir-se, i prou. En tot cas els directius d'Unió són els marmessors del llegat dels seus prohoms, i ells sabran millor que ningú què els aconsellen des de l'eternitat.

Ara bé, una pregunta es fa necessària: ¿i si el possible fracàs del projecte independentista, que pot tenir conseqüències molt negatives per al país, fos degut també, i al costat de les altres contingències, a la falta de decisió d'Unió durant el procés que ha de conduir al desenllaç? El fi analista s'ha de sentir interpel·lat pel dilema tràgic. Per bé que la Creu Roja sigui necessària, calen com més efectius millor per no haver-la de cridar a la primera.