Ells ho saben La Vanguardia en català | 13/06/2015 - 00:00h  Pilar Rahola Ells saben i nosaltres sabem que tota aquesta ofensiva del Govern espanyol no frenarà res, sinó al contrari, radicalitzarà més les posicions. Ells saben i nosaltres sabem que les democràcies no poden resoldre els conflictes territorials amb repressió, encara que tal repressió es camufli en l'abús estatal de lleis i tribunals. Ells saben i nosaltres sabem que els tribunals no poden utilitzar una Constitució per declarar anticonstitucionals milions de persones. També ho saben ells i ho sabem nosaltres, que no encarar un problema i intentar guanyar temps per la via del menyspreu, la negació i el frontó legal mai no el resol i sempre el complica. Ells saben i nosaltres sabem que això de Catalunya és profund i que negar el conflicte no els porta enlloc. I ells saben i nosaltres sabem que els països seriosos resolen aquests conflictes territorials amb la democràcia i no amb el segrest abusiu de la democràcia. Com també saben ells i nosaltres que la temptació de fer un Atutxa al president Mas per la via d'inhabilitar-lo només servirà perquè Catalunya estigui encara més lluny d'Espanya del que ja està. Ells saben tot això i nosaltres ho sabem, aleshores, a què juguen? Juguen a inflar el pit, a vendre la idea que encara controlen la situació i, sobretot, juguen a guanyar temps. Temps és el que creu que necessita el PP, convençut de la idea quimèrica que pot remuntar el seu daltabaix i el seu desprestigi tot frenant, durant una estoneta, el procés català. Algú els ha dit -amb raó- que fuetejar el català dolent sempre dóna rèdits a Espanya. Com que, a més, donen per perdut el territori Camacho, han de salvar els mobles per terres castisses, on l'anticatalanisme és un signe d'identitat. Però amagar el cap, abusar de la llei i reprimir el conflicte en lloc d'intentar negociar és una estratègia de vol gal·linaci que no té cap altre recorregut que el de guanyar un quart d'hora. Espanya té un conflicte greu amb Catalunya, i aquest conflicte no neix del caprici d'uns, ni de la momentània bogeria d'altres, ni del fanatisme patriòtic de molts. Neix de raons profundes que s'han anat gestant en segles de repressió i, en els darrers temps, en dècades de frustració, fatiga i desencís. Per molt que els líders espanyols -i no se'n salva gairebé ningú, de dreta a esquerra- hagin construït un relat vil i malintencionat que espolia la causa catalana de qualsevol argumentació solvent i la deixa en una simple ofensiva irracional i insolidària, ells saben i nosaltres sabem que estem sobrecarregats de raó, i que les nostres raons són de pes. Per això mateix, ells saben i nosaltres sabem que on prohibeixen consultes aixequem eleccions, i on envien tribunals guanyem raons. Perquè ells saben i nosaltres sabem que això va molt de debò i que cap repressió d'Estat, a l'Europa del segle XXI, no pot aturar la voluntat democràtica d'un poble. |
|
|