Marçal Sintes

MARÇAL SINTES

Periodista

¿Cessament?, ¿RUI?, ¿eleccions?

@sintesolivella

El moviment del president ha tornat uns certa autoestima a CDC


DIUMENGE, 12 DE JUNY DEL 2016 - 21:26 CEST

Carles Puigdemont va sorprendre a tothom, començant pel vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, al respondre al veto de la CUP als pressupostos anunciant que al mes de setembre se sotmetrà a una qüestió de confiança. Puigdemont va fer honor al retrat íntim –un home de fermes conviccions, que va de cara, valent– que fa del president català el periodista Josep M. Flores en un interessant llibre publicat recentment.
El més important del moviment del president, a més a més de permetre-li reprendre la iniciativa, és que ha tornat una certa autoestima al món convergent, que estava anímicament desfondat per les contínues negociacions, transaccions i renúncies en nom de la transversalitat independentista. No obstant, passat l’estiu Puigdemont se la jugarà a cara o creu. Potser la CUP o una part d’aquesta formació l’acabarà avalant. O potser no. Com hem vist, res està assegurat si hi intervé la CUP.
Si la jugada de Puigdemont surt bé, aleshores la seva figura quedarà reforçada i agafarà empenta. Al capdavall, vindria a ser com la seva investidura de veritat. Amb un programa/full de ruta que ell i la coalició Junts pel Sí hauran pogut corregir i completar. Si vol fer canvis en la composició del seu Executiu, el moment idoni arribaria justament després de superar la qüestió de confiança. Si no la supera, el president, com indica l’article 67 de l’Estatut, quedarà cessat.
Al marge d’això, últimament s’ha introduït en el sempre bombollejant debat català la idea d’un referèndum unilateral d’independència (RUI). No és que em sembli una mala idea, és que em sembla pèssima. Donades les presents circumstàncies i amb l’actual suport ciutadà a la independència no pot sortir bé de cap manera. Per si encara no n’hi hagués prou, entranya amplíssimes possibilitats de fer el ridícul, cosa que –en això coincideixo al cent per cent amb el que deia el president Tarradellas– en política sempre hay que evitar.
Queda una eternitat per al mes de setembre. Abans, tindrem sobre la taula els resultats del 26-J, que redibuixaran, en més o menys mesura, el panorama espanyol i català, i també s’haurà produït la transformació de CDC en un nou artefacte polític. Segons quin sigui el resultat del pròxim 26, ERC podria arribar a la conclusió que li convenen uns nous comicis a Catalunya. Abans que la nova CDC pugui posar-se realment dreta i abans també que el conglomerat podemista-colauista acumuli més força encara.
Si hi ha unes altres noves eleccions a Catalunya, bé perquè Puigdemont perd la qüestió de confiança, bé pel que sigui, estic completament convençut d’una cosa: Puigdemont serà el candidat del seu partit a la presidència de Catalunya. Al marge del que pugui passar amb la refundació de Convergència Democràtica i de la relació de forces que finalment s’hi estableixi.