OPINIÓ
13 juny 2018 2.00 h

TRIBUNA

Foragiten M. Rajoy

JAUME ROCABERT I CABRUJA
“El patriotisme és l’últim refugi dels malvats”. Samuel Johnson

Quan semblava que M. Rajoy i el seu corrupte partit tenien controlada la cúpula del poder judicial i salvada l’actual legislatura, en haver aprovat els pressupostos, amb el suport –in extremis-– del PNB, ves per on que un ajornament de la valoració que un dels magistrats del Suprem havia de dictar del cas Gürtel, conclou amb la sentència fatídica per als interessos del prepotent M. Rajoy i del PP, sentència inesperada, car durant la darrera dècada tenien la judicatura sota control estricte... Tant és així, que a la Cospedal se li entenia tot quan, amb superba arrogància, afirmava que la sentència d’un magistrat “no era paraula de llei”... Aquest cop, però, malgrat creure’s intocables, van rebre una dura i inesperada patacada que, de cop i volta, els ha foragitat del poder.

En la seva caiguda, M. Rajoy va seguir exhibint el cinisme, l’orgull i la prepotència del polític incapacitat que la història i les hemeroteques recordaran pel seu immobilisme destructor. En cap moment ni una paraula d’autocrítica, tot el contrari. En el seu curt discurs de comiat, desitja a Sánchez que, quan deixi la Moncloa, pugui afirmar, com ell: “Deixo una Espanya millor de com la vaig trobar”... S’ha de ser molt cínic per fer una afirmació així, quan s’és el responsable del contrari del que diu: Ha deixat una Espanya on les classes populars s’han empobrit; on ha institucionalitzat una autocràcia sense democràcia ni llibertats, amb una cultura i una sanitat a precari i amb una malversació de fons públics que algun dia caldrà jutjar-lo, a ell i a tots els seus ministres, i el que és el pitjor, sense un projecte engrescador per als seus propis conciutadans espanyols.

El cas Gürtel és el que finalment l’ha defenestrat, via moció de censura que, malgrat les seves desesperades argumentacions, només va tenir els vots de la també ultradreta feixista de Cs, que l’esperpèntic Aznar voldria unificar amb el PP!!! L’ha substituït Pedro Sánchez, que des de fa temps també professa el mateix patriotisme del PP i Cs. Tal i com apuntava en Joan Tardà, el vot majoritari dels partits catalans va ser un NO al PP de Rajoy, més que un SÍ al PSOE de Sánchez que també va donar suport a aplicar el 155 a Catalunya.

Sánchez, tot i haver guanyat la moció i haver aconseguit ser el president del govern, no ho tindrà fàcil, ja que haurà de governar amb una majoria que li exigirà quelcom més que bones paraules, perquè els gestos i les actituds seran cabdals per poder esgotar l’actual legislatura. Moltes coses hauran de fer un gir copernicà, si no vol passar a la història com Sánchez el breu. De moment, alguns dels ministres que componen el seu govern no inspiren la confiança que caldria, començant pel desinfectant Josep Borrell...