Una llista d'interrogants

Experts i exdirigents veuen avantatges i riscos en una candidatura sense polítics en actiu


FIDEL MASREAL / BARCELONA

DILLUNS, 13 DE JULIOL DEL 2015

Apassionant des del punt de vista acadèmic, endimoniat per als que han de decidir en pocs dies, i, en qualsevol cas, ple d'interrogants. Així es presenta el debat (o la batalla) en el si del sobiranisme a les portes de les eleccions del 27-S. Les principals incògnites, que divideixen no només els partits sinó també els experts consultats, se centren en quina fórmula recolliria més vots, quins esculls jurídics poden aparèixer en el procés i com s'ha de decidir qui és un «polític en actiu» susceptible de ser apartat de l'eventual candidatura unitària, segons la proposta de l'ANC.

La directora de l'institut GESOP, responsable d'enquestes i estudis d'opinió, Àngels Pont, subratlla que no és clar si suma  més una candidatura unitària o un pacte després de les eleccions. «Hi ha sumes que multipliquen, altres que resten», apunta. Recorda que les estimacions fetes recentment indicaven que una candidatura de CDC i ERC sumava menys que per separat, perquè electors d'una i altra marca tenen diferències ideològiques notables. «En canvi, si el protagonisme és de l'ANC i Òmnium, els partits queden difuminats i hi ha més probabilitats de sumar» perquè es deixa de banda el que els diferencia, la qüestió ideològica.

Tot a una carta

Joan Manuel Tresserras, catedràtic i exconseller d'ERC, coincideix en aquest punt: la llista sense polítics seria una manera de subratllar el contingut plebiscitari que es vol donar al 27-S per part de l'independentisme. Encara que no està exempta de dificultats: hauria de quedar molt clar, afegeix, el programa únicament independentista i la convocatòria de noves eleccions constituents. «Això implica també que t'ho jugues tot a una carta; és un compromís de tots sota la premissa d'acumular forces per plantar cara a l'Estat, ja que, quan s'està a pocs mesos de celebrar unes eleccions generals, una victòria independentista seria una sacsejada per a tot l'Estat», opina.

Toni Aira, doctor en comunicació política, destaca l'efecte il·lusionant d'un acord entre CDC, ERC i la CUP, però introdueix una de les grans incògnites sobre l'anomenada llista civil: «Hi ha polítics que generen molts anticossos però també passa en representants de la societat civil, hi ha polítics que arrosseguen i també passa això mateix en representants socials. El que és absurd és tancar-se en banda i alimentar l'antipolítica». Aira creu que les forces implicades «estan introduint massa focs d'artifici i marcant territori, i corren el risc de sortir-ne tocades».

Però, ¿què és un polític en actiu? Joaquim Nadal, un dels noms clau  de la política catalana durant dècades, exalcalde de Girona i exconseller, denuncia que excloure els polítics és «una esmena a la totalitat i una liquidació injusta de la transició». I avisa: «L'endemà d'haver sigut investits diputats, ¿oi que seran polítics en actiu?». Un destacat exdirigent del tripartit, que prefereix mantenir l'anonimat, considera que un polític en actiu no és només qui ocupa un lloc a les institucions i en un partit o representa aquests en una institució externa. «Carles Viver Pi-Sunyer, Pilar Rahola o Santi Vidal també són polítics en actiu»«Aquest país s'ha tornat boig i ha amortitzat el seu capital polític, confonent la part pel tot i assimilant corrupció i liquidant gent que podia donar de si 15 o 20 anys més», afegeix Nadal, des del seu «escepticisme crític» i sense cap mena de voluntat d'implicar-s'hi.

A aquesta controvèrsia se n'hi ha d'afegir una altra, la que apunta Raül Romeva, exeurodiputat d'ICV i actual promotor de la campanya Ara és l'hora d'Òmnium Cultural i l'ANC: «Fa massa temps que ens estem fent la pregunta equivocada; el qui és important però no pot ser que només parlem d'això, amb una sobredimensió mediàtica que amaga el què, perquè si volem aconseguir una majoria clara i incontestable hem d'avançar en els arguments». Romeva no es mulla per una opció o per l'altra però demana una sortida amb la qual «tots se sentin còmodes».

¿Un frau?

Sumin a més a més a aquest debat els dubtes legals que pugui generar una llista electoral que avanci que no votarà cap candidat a president per forçar noves eleccions. «És un frau», diu rotund el catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo, que recorda que després de les eleccions, el Parlament està en «condició suspensiva» perquè la seva finalitat única és investir un govern. «És l'essència del règim parlamentari». Amb tot, Pérez Royo creu que el Govern no podria impugnar el procés i tres mesos després de la primera votació d'investidura, si cap candidat té majoria, s'han de convocar eleccions.

I per completar la llista d'interrogants, Tresserras remata: a la llista sense polítics faltarà veure que els noms proposats acceptin formar-ne part. Així les coses, cap de les persones consultades ofereix una resposta clara a la pregunta de què passarà o quina fórmula és la guanyadora. I, de fet, pràcticament ningú pot mirar a l'escenari amb absoluta objectivitat. Com canta Lluís Llach, aquest és un país petit
.