DUES MIRADES

JOSEP MARIA FONALLERAS

Escriptor

La llista

@fonalleras


DIUMENGE, 12 DE JULIOL DEL 2015 - 19.10 H

L’Emma escrivia divendres que «crear una llista sense polítics converteix immediatament en polítics tots aquells que la integren». Té raó. I encara es podria anar més enllà. ¿Deixaran de ser ciutadans si passen a ser polítics? Viure en una societat amb unes regles i unes característiques democràtiques ens converteix a tots en polítics, perquè hem de suposar que a tots ens interessa el bé comú i la correcta governabilitat de la cosa pública. Però això és en la teoria. A la pràctica, ens desentenem de l’interès conjunt i deleguem les responsabilitats en uns representants que s’acaben convertint en una classe a part, de tal manera que es consolida la idea que només poden governar els que ja en saben o tenen experiència i no pas el ciutadà que s’hauria de sentir atret per la política sense haver-hi pres part abans. Quan Duran Lleida diu que no és comprensible un parlament sense polítics o quan algú critica la hipotètica llista i comenta que s’assemblaria a un Barça sense futbolistes, en realitat col·loca els polítics en una situació aristocràtica impol·luta que no s’hauria de veure tacada per l’arribada d’aquells que no ho eren i que, en conseqüència, no en saben. Aquest enrenou colossal del sobiranisme si més no ha propiciat un debat epistemològic molt interessant sobre les categories de la democràcia. Més enllà de la tàctica, l’estratègia, la conveniència, la necessitat, l’orgull o el patriotisme
.