OPINIÓ
13 novembre 2018 2.00 h

DE SET EN SET

Ni Estat, ni Iglesias

ENRIC SERRA

Encara que el títol d’aquest arti­cle recordi una antiga con­signa anar­quista –ni déu, ni pàtria ni rei–, la intenció amb què la fem ser­vir avui és més modesta: només pretén ser un comen­tari a les mani­fes­ta­ci­ons fetes durant aquest cap de set­mana pas­sat per Ada Colau i per Pablo Igle­sias. Tant l’alcal­dessa de Bar­ce­lona com el líder de Podem recla­men que el PDe­CAT i ERC donin pri­o­ri­tat als avan­tat­ges que els pres­su­pos­tos del govern espa­nyol de Pedro Sánchez tin­dran per a les clas­ses tre­ba­lla­do­res i que, alhora, ser­vei­xin per a impe­dir unes noves elec­ci­ons esta­tals que podrien por­tar al tri­omf de la dreta.

Tant l’una com l’altra hau­rien d’enten­dre que a l’inde­pen­den­tisme català li ser­veix de ben poc que a Espa­nya hi governi la dreta o l’esquerra. Per més que sigui veri­tat que el govern soci­a­lista manté una for­ma­li­tat més ama­ble que la caverna con­ser­va­dora, si cap de les dues està dis­po­sada a accep­tar que la qüestió cata­lana només té una via de solució, que és la del referèndum, poc marge queda per fer la política que la soci­e­tat cata­lana reclama.

I no ser­veix per a res treure el comodí de la justícia social: aquesta no ve deter­mi­nada per l’even­tu­a­li­tat d’uns pres­su­pos­tos sinó per una acció política i legis­la­tiva prèvia de més recor­re­gut i de més pro­fun­di­tat, que per ara no s’ha vist ni en el govern actual ni en la llarga etapa d’opo­sició vis­cuda pel soci­a­lisme espa­nyol. Gràcies a ell, i a la sin­co­pada tra­jectòria de Podem, la dreta no ha de tor­nar perquè encara hi és, infil­trada en totes les estruc­tu­res de l’Estat i de l’eco­no­mia. Menys excu­ses i dis­cur­sos i més valor.