VUITS I NOUS

Bona gent

13/12/14 02:00 MANUEL CUYÀS
ANTHONY GARNER

Som així. Dimecres, que era el dia que Mas i Junqueras finalment es van trobar per veure si amb l'acostament dels cossos es produïa l'acostament de posicions sobre l'estratègia que hem de seguir per arribar a independitzar-nos d'Espanya, va ser també el dia que el govern d'Espanya va escollir per publicar el sou que cobra el president Rajoy. Una cosa no té res a veure amb l'altra sinó que és fruit de la casualitat, però el cas és que una gran part dels catalans partidaris de la independència i que no paren de criticar Rajoy i desitgen perdre'l de vista com més aviat millor van opinar que l'emolument que Rajoy percebia era escàs. Un president de govern ha de cobrar més. Fins i tot es van establir comparacions: més que un assessor governamental, més que un gran empresari, més que molts. Per mirar d'apujar-li el sou vam fer comptes: Rajoy no paga la casa on viu, ni els dinars i sopars que hi fa, ni els cotxes ni els avions amb què va amunt i avall ni el gas ni l'electricitat ni el servei d'escombraries. Un cop tot sumat, vam quedar més tranquils. Els que van afegir-hi els diners que, sospiten, deu cobrar d'estranquis, després d'escandalitzar-se'n i criticar-ho van quedar tranquils també. El mateix dimecres, el periodista Iñaki Gabilondo va manifestar: “No és que Catalunya estigui marxant, és que ja ha marxat.” Encara no prou. Encara ens preocupa el sou escarransit del seu cap de govern.

Quan dic que som així vull dir que som unes bellíssimes persones. Mentre Mas i Junqueras es troben per parlar de la independència, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que és un sant de tota santedat, elabora uns pressupostos que, per quadrar, es refien dels més de dos mil milions d'euros que el govern d'Espanya hi hauria d'aportar. Són nostres i ens corresponen, és clar, però jo no veig el ministre de Rajoy encarregat de fer transferències donant satisfacció als catalans que se'n volen anar, ni que demanin augment de sou al seu president.

El president Mas fa una conferència per dir que està disposat a sacrificar-se ocupant l'últim lloc de la llista única que proposa. En Junqueras en fa una altra en què apel·la a la seva condició de creient, afirma que no té res en contra d'Espanya i els espanyols i s'emociona parlant dels seus fills.

Aquests són els dos homes que han de llimar asprors. Com que el món està acostumat al fet que els processos d'independència vagin a escopetades o almenys a estiracabells, si el nostre acaba bé no sé si permetrà a Rajoy apujar-se el sou o se l'haurà de rebaixar, però serem l'admiració de tothom.

Darrera actualització ( Dissabte, 13 de desembre del 2014 02:00 )