El problema català

 Author Img

 13/12/2015 00:19Lea la versión en castellano

Espanya té un greu problema polític. Prop de dos milions de catalans i catalanes han votat per la independència de Catalunya en les passades eleccions al Parlament. Per tractar de solucionar el problema, des de l’Estat s’han adoptat una sèrie de mesures de caràcter jurídic com ara la reforma de la llei del Tribunal Constitucional i la possible aplicació del Codi Penal i de l’article 155 de la Constitució.

El problema és que a Catalunya hi ha molta gent que se sent catalana, no espanyola, i aquest sentiment identitari és un afer polític que no es pot resoldre amb mesures jurídiques que, si s’arriben a aplicar, per reacció, faran créixer i reforçar l’independentisme català. No es pot canviar el sentiment identitari de part dels catalans amb l’aplicació de determinats articles de la llei.

La resolució del conflicte es difícil perquè les posicions estan molt enrocades i s’està produint un allunyament progressiu entre part de la ciutadania de Catalunya i de la resta de l’Estat que es manifesta en retrets mutus. Cal negociar per fer una consulta no vinculant a Catalunya i adoptar mesures polítiques, en finançament, en llengua, etcètera, per tal d’oferir tant a les persones que se senten catalanes com a les que se senten espanyoles la possibilitat de pactar un Estat plurinacional, que facin seu, on se sentin còmodes i respectades. Entre la independència i el continuisme cal trobar un punt d’equilibri que acontenti la major part de la població, sens perjudici que una part de la població no hi estarà d’acord.

Sovint, des dels sectors sobiranistes a Catalunya es diu que a la resta de l’Estat no hi ha espanyols amb qui pactar i que per això cal tirar endavant fins assolir un Estat independent, però per tirar endavant un projecte cal veure de quins mitjans es disposa per aconseguir-ho i de quins mitjans disposa l’adversari del projecte. El problema per als sobiranistes és que a la resta de l’Estat no hi ha pràcticament ningú que accepti la independència de Catalunya i que l’Estat disposa de molts mitjans per impedir-la.

El referèndum per aprovar la Constitució, a Catalunya, amb una participació del 67,91 %, va tenir un 90,46% de vots favorables. Algun responsable polític s’ha plantejat on estàvem i on estem?