ARTICLES
13 desembre 2015 2.00 h

DE SET EN SET

Repte

JAUME OLIVERAS

Però, val la pena anar a votar?, o, tenim res a fer-hi, en unes eleccions espanyoles? Són preguntes que he sentit al meu entorn i, pel que sé, no són gens estranyes en molts àmbits. A vuit dies d'anar a les urnes, un cert desencís afecta la disposició de votants habituals i sembla que tot és pendent dels moviments dels últims dies, fins i tot de les possibles sorpreses de les darreres hores. És comprensible, fins normal, que es registri un cansament electoral, quan arrosseguem un període tan intens en la vida política, sobretot després d'una mobilització sense precedents anterior al 27-S i amb expectatives de futur que foren excessivament optimistes i la realitat ha demostrat –està demostrant– que tot és més complicat del que pensàvem. Europees, municipals, nacionals i, ara, estatals han originat una campanya continuada, engreixada pel mateix procés català i tot en un ambient de tensió permanent. Senzillament, esgotador. Encara, quan tot s'ha revoltat i els somnis feien tocar el cel, les dificultats feien descobrir que no tots els problemes vénen de l'adversari sinó que les diferències es covaven dins la mateixa trinxera. Massa esforç per a qui s'ha implicat com mai i massa desconcert per a qui finalment donà confiança a les urnes. Val la pena anar a votar?, és la temptació després de buidar-se en l'esperança. Des de la pròpia experiència de molts anys movent-me a l'entorn de la cosa pública, tinc una ràpida resposta a la pregunta: sí, val la pena anar a votar. Encara més, crec que és necessari anar a votar, quan tenim el repte de seguir batallant en un procés en què ningú havia dit que seria fàcil. Estem on estem; i cal anar endavant. Però per aconseguir-ho cal implicar la nostra acció, el nostre vot, en totes les institucions on es pot decidir alguna cosa. És el repte. Al Congrés dels Diputats que elegirem el proper diumenge es parlarà, molt, de Catalunya. I podem elegir 47 dels 350 diputats amb dret a fer sentir la veu a la casa dels lleons a la porta. No podem renunciar que algunes, moltes, de les 47 veus representin el camí sense retorn que esperem que tiri endavant. Crec que el 20-D tenim un repte a les urnes i no podem dir que no ens afecta.