Connectant


 13/12/2015 01:01

Era a l’aeroport de Zuric, esperant el meu vol de connexió entre Barcelona i Xangai, i hi havia un senyor també esperant, parlant pel mòbil amb uns auriculars posats. El senyor no s’adonava, segurament amb els auriculars no se sentia a si mateix, que parlava molt alt. Per l’accent era americà i clarament estava negociant vendre alguna cosa. Els americans utilitzen l’expressió to per dir alguna cosa així com si t’he de dir la veritat del que penso o potser més simplement quan diem francament. Però l’americà elevava la veu cada vegada que deia to i en la seva negociació no parava de dir-ho. Alguns senyors que tenien aspecte d’empresaris o professionals van començar a mirar-se entre si i cada vegada que l’altre cridava to somreien i algun va arribar a fer un gest com de quin exemplar. La veritat és que si algú que negocia amb mi em diu tota l’estona si he de ser honest sense voler jo pensaria que és deshonest o si més no que el primer que li ve a la ment és una cosa per enganyar-me i ha de fer un esforç i pensar el que em diria si fos honest.

Va ser una reflexió interessant. Suprimiré del meu vocabulari qualsevol paraula que pugui crear algun dubte que el que estic dient és el que penso i el que és ètic. Això no vol dir que calgui deixar anar a la primera tot el contingut que tens al cervell sobre un tema. En una negociació avances pas a pas però sense enganyar i sense donar a entendre que podries haver-ho fet.

Va ser una estoneta interessant en què vaig aprendre alguna cosa i he d’agrair-ho a Aena, com a ciutadà de Barcelona, per no connectar-me directament amb un munt de ciutats importants del món. Amb el volum de turistes xinesos i japonesos que té Barcelona és sorprenent que no tinguem vols diaris directes a Pequín, Xangai i Tòquio, entre moltes altres ciutats perquè, a més a més, un vol directe encara estimularia més turistes d’aquests orígens. Però no és únicament turisme. Una bona connexió directa estimula la inversió (financera, immobiliària, industrial, de serveis). Una de les coses que el nostre Govern autonòmic hauria d’haver negociat (encara que el Govern sí que hauria d’haver dit to i sempre, per descomptat, negociant amb humilitat)
és precisament connectar més Barcelona amb el món.

Em pregunto què passaria amb les nostres connexions en un hipotètic escenari d’independència. La majoria dels articles que publica la premsa internacional són molt negatius sobre això, des de Le Monde fins al Financial Times. Qui pressionaria Iberia perquè posés un vol diari Barcelona- Xangai? Quin tipus de visat necessitarien els xinesos per venir aquí? Sobretot, si després d’estar a Barcelona volien anar a París o a Madrid. Quin passaport utilitzaríem els catalans per anar pel món? Ens quedaríem un temps sense poder fer la nostra feina pel món? Llegint la premsa internacional t’assabentes que aquests dubtes estan portant moltes empreses a ressituar-se a Madrid o si més no estar preparades per fer-ho a fi de no perdre un sol minut aquesta connectivitat. To, ens haurien d’explicar amb gran detall quines previsions s’han fet o es farien per evitar que es produïssin aquests problemes. Els qui
simplement volen manar, “una butaca en el
poder”, no estan preocupats d’aquestes
qüestions. Encara que poden destruir una de
les ciutats amb més atractiu internacional d’arreu del món.

Algú em va dir que ell va haver de fer al seu dia el servei militar i “jurar bandera”, amb la bandera d’ Espanya. Déu meu, vaig pensar, jo vaig arribar a alferes i no només vaig jurar bandera, vaig supervisar que la juressin un munt de soldats. A l’escola em van ensenyar que has de complir els teus juraments. Haurem de fer una llei per arreglar això o seríem un país de perjurs.