OPINIÓ
13 desembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Les necessitats de Sánchez

FERRAN ESPADA
Sánchez es mou entre dues neces­si­tats con­tra­dictòries: la pressió interna per fus­ti­gar l’inde­pen­den­tisme i con­ser­var La Mon­cloa, que reque­reix el suport inde­pen­den­tista

La inter­venció de Pedro Sánchez ahir al Congrés, almenys en la pri­mera part, va ser un reguit­zell de ter­gi­ver­sa­ci­ons de la rea­li­tat cata­lana, ame­na­ces retòriques de mal gust i paral·lelis­mes històrics i ter­ri­to­ri­als amb els Bal­cans o el Bre­xit que no aguan­ta­rien l’anàlisi d’un politòleg o his­to­ri­a­dor de pri­mer de car­rera. Però el pre­si­dent del govern espa­nyol es mou entre dues neces­si­tats: d’una banda, la d’apla­car les pres­si­ons de sec­tors del PSOE que l’empe­nyen a endu­rir el to con­tra l’inde­pen­den­tisme català per por que a les elec­ci­ons del maig puguin patir una des­feta amb el pre­ce­dent dels comi­cis anda­lu­sos com a far. I de l’altra, la neces­si­tat de man­te­nir-se en la pre­sidència el màxim temps pos­si­ble davant unes incer­tes elec­ci­ons gene­rals cele­bra­des abans d’hora. Un enro­ca­ment a La Mon­cloa per al qual neces­sita la majo­ria que li dona l’inde­pen­den­tisme català enfront de la dura i acar­nis­sada esco­mesa del PP i Cs. Dos objec­tius con­tra­dic­to­ris en ells matei­xos. Però la política és, també, l’art de ges­ti­o­nar les con­tra­dic­ci­ons. Per això intu­eixo que d’aquí al 21-D podem pre­sen­ciar una deses­ca­lada de l’actual tensió ver­bal –i escrita– per part del govern espa­nyol. Sánchez va donar ahir una victòria a Vox assu­mint, encara que sigui només retòrica­ment, la posició extrema de les dre­tes espa­nyo­les. Amb un soci­a­lisme que ha expe­ri­men­tat forts retro­ces­sos en la dar­rera dècada a Cata­lu­nya, el País Basc i Galícia, i ara també al seu prin­ci­pal feu d’Anda­lu­sia, i amb les dre­tes for­tes a l’Espa­nya cas­te­llana a base d’anti­ca­ta­la­nisme, els soci­a­lis­tes han de deci­dir si com­pe­tei­xen en el ter­reny de joc de l’extre­misme uni­o­nista i fran­quista o inten­ten vehi­cu­lar una solució democràtica, des de la pers­pec­tiva plu­ri­na­ci­o­nal, al con­flicte entre Cata­lu­nya i l’Estat. Triar l’opció més còmoda a curt ter­mini però menys valenta política­ment pot desem­bo­car en un car­reró de repressió sense sor­tida però també pot posar fi al propi par­tit soci­a­lista. La decisió és de Sánchez.