POLÍTICA
MADRID - 13 desembre 2018 2.00 h

Ni Cameron ni carca

 El seriòfil Iván Redondo ‘guionitza’ per a Sánchez el paper protagonista de qui nega Eslovènia perquè coneix Bòsnia i de qui viu al centre entre l’independentisme i un duet Casado i Rivera “que fa Fraga centrista”

 El líder del PP veu una ‘ulsterització’ perquè “hi ha veïns que no agafen l’ascensor amb altres”

 Tardà i Iglesias topen per Alfons XIII i Cambó

DAVID PORTABELLA - MADRID

Tenir de direc­tor de gabi­net un seriòfil com el basc Iván Redondo és un pou de solu­ci­ons per a Pedro Sánchez, que ahir, davant l’eslovè gir de guió de la sèrie cata­lana del procés, es va carac­te­rit­zar a l’auca espa­nyola com l’únic pro­ta­go­nista que aspira a viure al cen­tre polític entre el món inde­pen­den­tista i els “senyors Casado i Rivera o Rivera i Casado”, retra­tats com si fos­sin els Dupont i Dupond de la dreta hispànica. Tot i que a l’ordre del dia del ple d’ahir al Congrés hi figu­rava el doble punt del futur de Cata­lu­nya i del Bre­xit, el pre­si­dent espa­nyol va arren­car amb una excursió a la Bòsnia dels anys noranta –que ell va visi­tar al cos­tat de l’enviat de l’ONU Car­los Wes­ten­dorp– per espan­tar la via eslo­vena albi­rada per Quim Torra. “Rei­vin­di­car, com fa l’inde­pen­den­tisme català, la via koso­var, la via eslo­vena, denota un des­co­nei­xe­ment de la història, una mani­pu­lació inac­cep­ta­ble i la des­es­pe­ració de qui no té ja cap argu­ment més que la men­tida per sos­te­nir les seves posi­ci­ons polítiques. No cal que m’ho expli­quin. Jo ho vaig veure i ho vaig viure”, va alliçonar Sánchez en la inter­venció ini­cial al Congrés.

Després d’apli­car la seva injecció de vacuna balcànica, Sánchez va bar­re­jar l’esca­li­vada i el fish and chips: els votants inde­pen­den­tis­tes i els favo­ra­bles al Bre­xit, segons ell, s’ali­men­ten igual de “greu­ges inven­tats i mani­pu­lats” amb “un mateix patró d’enganys”. “Mai seguiré l’exem­ple ni el camí de David Came­ron”, va avi­sar Sánchez sobre el pre­mier que el 2016 va dimi­tir pel Bre­xit però que el 2014 va rete­nir Escòcia al Regne Unit després d’auto­rit­zar un referèndum. Sense esmen­tar ni els pre­sos ni la vaga de fam de qua­tre d’ells ni els exi­li­ats, Sánchez va difu­mi­nar el resul­tat de l’1-O: “M’ima­gino que si entre els socis del Camp Nou es vota quin equip es vol que gua­nyi la lliga, segur que surt el Fut­bol Club Bar­ce­lona.”

Per sobre dels Bal­cans i de no ser Came­ron, però, el mis­satge que Sánchez volia trans­me­tre al Madrid ofi­cial en ebu­llició és que no li tre­mo­larà el pols amb Torra: “Tot el que se situï fora de la Cons­ti­tució comp­tarà amb la res­posta ferma però serena, pro­por­ci­o­nal però con­tun­dent. No cal ges­ti­cu­lar, queda reco­llit al diari de ses­si­ons.” “Ui, ui...”, cla­ma­ven els dipu­tats del PP i de Ciu­ta­dans que exi­gei­xen un 155 cada matí abans del pri­mer cafè. L’alerta va ser mal rebuda pel por­ta­veu del PDe­CAT, Car­les Cam­pu­zano, que li va dir el pit­jor que se li pot dir a Sánchez. “El seu dis­curs el podria haver fet Susana Díaz, ha donat el pri­mer tri­omf a Vox”, va etzi­bar Cam­pu­zano. “La farsa del judici als pre­sos polítics serà un des­as­tre naci­o­nal com Cuba i l’Annual”, el va pre­ve­nir el por­ta­veu d’ERC, Joan Tardà. “Ha de triar: ser pro­ta­go­nista o ser figu­rant”, va reblar Tardà.

Ser el per­so­natge cen­tral, però, era fàcil amb Pablo Casado i Albert Rivera, rivals pel botí de la dreta –“al cos­tat seu Fraga és cen­trista!”, va etzi­bar Sánchez– quan el cavall de San­ti­ago Abas­cal ja galopa fins a la Car­rera de San Jerónimo. El líder del PP es va mofar de la “dieta pro­teica” dels pre­sos en vaga de fam i va retra­tar Cata­lu­nya com la terra on cada veí puja les esca­les per no salu­dar i en què els fami­li­ars pas­sen el Nadal sols amb una trista ama­nida. “Torra volia bal­ca­nit­zar Espa­nya, però l’únic que ha acon­se­guit és uls­te­rit­zar Cata­lu­nya. Hi ha veïns que no aga­fen l’ascen­sor amb altres veïns. Hi ha fami­li­ars que no que­da­ran per sopar la nit de Nadal”, va denun­ciar Casado sense citar cap barri ni cap nom, pot­ser per no infec­tar la ferida de con­vivència als ascen­sors. I tot i no ser a l’ascen­sor sinó a l’hemi­ci­cle, el líder de Podem, Pablo Igle­sias, va renyar ahir tot­hom i no es va esca­par del zel ni Tardà, que va citar el famós “¡Olé tus cojo­nes!” atribuït a Alfons XIII al tele­grama del 1921 en ple des­as­tre al Rif. “Si cita la cor­rupció citi Jordi Pujol, i si cita Alfons XIII citi també Cambó”, el va renyar Igle­sias. “T’has equi­vo­cat de lli­bre d’història, Pablo, quan par­les com si Cambó fos repu­blicà... Quan Cambó era un acci­den­ta­lista.”

Per sobre del foc amic repu­blicà, Sánchez sen­tia que no podia cloure el ple sense con­fes­sar què li pre­gun­ten els amics sobre Casado: “Però com pot ser que un home tan jove pugui ser tan carca?” I Sánchez va riure del seu acu­dit, con­vençut que ell no és ni Came­ron ni carca.

6
hores
va durar ahir el debat –des de les nou del matí fins a les tres de la tarda– sobre el futur de Catalunya, que inicialment havia de ser monogràfic en ser forçat per ERC i el PDeCAT i que al final Sánchez va barrejar amb el ‘Brexit’.