La seqüència és aquesta. Diumenge: la presidenta del Parlament tanca el debat d'investidura de Carles Puigdemont amb el preceptiu anunci que comunicarà al rei Felip VI el resultat de la votació. Sonen alguns xiulets a la tribuna de convidats. Dilluns: el Rei declina rebre la presidenta del Parlament (que havia sorprès amb un «¡Visca la república catalana!» el dia que va prendre possessió, a l'octubre) i la Casa del Rei li suggereix que comuniqui per escrit la votació d'investidura. Dimarts al matí: El Butlletí Oficial de l'Estat publica el reial decret de cessament d'Artur Mas en què, en un gest sense precedents, no s'hi inclou la fórmula d'agraïment dels serveis prestats. Dimarts a la tarda: durant l'acte de presa de possessió de Puigdemont, Mas rep una llarga ovació a l'agrair «a tothom» els serveis prestats. Dimarts a la tarda: el nou president promet el càrrec sense referències ni a la Constitució ni al Rei. Dimarts a la nit: el Govern central encarrega a l'Advocacia de l'Estat estudiar si aquesta fórmula de promesa pot ser impugnada per no ser constitucional.
ASSALTS DE TEMPTEIG
No s'espantin, això no és el xoc de trens. Com a màxim, estem en les escaramusses prèvies, els assalts de tempteig davant el que sembla inevitable, a la vista dels molts que han optat per la política de testosterona perquè res tingui marxa enrere, encara que tampoc al davant s'entrevegi una sortida. Molts ciutadans, independentistes o no, partidaris o no del dret a decidir, assisteixen perplexos a aquest desplegament de pessigades seguits de grans escarafalls.
Però és evident que als uns i als altres els interessa en aquests moments mantenir la tensió. A Junts pel Sí perquè, primer, forma part del seu programa de desconnexió d'Espanya i, segon, perquè el soroll evita la reflexió crítica sobre la potinera, tot i que legítima, arribada de Puigdemont al Palau. I a Madrid, perquè magnificar el clima de desobediència catalana augmenta les possibilitats d'un pacte de governabilitat amb la dreta de tota la vida al capdavant que eviti noves eleccions. ¡Santa paciència
!
