OPINIÓ
14 gener 2019 2.00 h

LA GALERIA

2019 i el 80%

JOSEP M. LOSTE
Cal anar ver­te­brant  la majo­ria  ciu­ta­dana  cata­lana del  80% que vol i creu neces­sari  un referèndum acor­dat

Ben­vol­guts lec­tors, després d’unes quan­tes set­ma­nes sense publi­car a la Gale­ria, amb aques­tes ja som al 2019, i fins i tot ja som gai­rebé a mig  mes d’aquest dur, llarg i mor­ti­fi­ca­dor gener del 2019. Doncs bé, ja som al 2019, i el pri­mer que hauríem de fer és dei­xar com­ple­ta­ment enrere el nefast 2018. Alguns autors, peri­o­dis­tes i politòlegs, ter­tu­li­ans diuen, expli­quen que el 2018 és un any en blanc, un any per­dut: són opi­ni­ons. Ara bé, el que queda clar és que en aquest 2019 no podem per­dre el temps, i hem de fer pos­si­bles grans acords per tal d’avançar. En aquest 2019 toca que el 80% de la població cata­lana  –que vol un referèndum acor­dat i vin­cu­lant– es posi a  dis­cu­tir, a dia­lo­gar de debò, i arribi a un acord perquè el poble de Cata­lu­nya pugui deci­dir de debò.

En aquest sen­tit, l’any 2019 –a Cata­lu­nya, Espa­nya  i  Europa– ve molt mar­cat  pel des­astrós 2018. Fins i tot es podria dir que el 2019 seria  l’any  dels “efec­tes” con­re­ats el 2018 i ante­ri­or­ment. El 2019 pot ser un any de ris­cos i opor­tu­ni­tats, el pro­blema és que difícil­ment això es pot pre­veure. De fet, els ris­cos del 2019 serien que Cata­lu­nya es veiés arros­se­gada per la política  de  cris­pació  –extrema i extre­mista– que exis­teix actu­al­ment a l’Espa­nya de matriu cas­te­llana, i el fet que tant el Bre­xit –la crisi exis­ten­cial més impor­tant d’Europa i la UE d’ençà de 1957–  com l’exas­pe­ració social/revolta social –en forma d’armi­lles gro­gues (gilets jau­nes)– a l’Estat  francès i part de Bèlgica, tre­guin molt pro­ta­go­nisme infor­ma­tiu al  procés democràtic, social i auto­de­ter­mi­nista de Cata­lu­nya. D’aquesta manera, cal apro­fi­tar ple­na­ment  les opor­tu­ni­tats –en forma  diàfana– per anar  ver­te­brant aquesta majo­ria ciu­ta­dana cata­lana del  80% que vol i creu neces­sari un referèndum acor­dat. De la  mateixa manera, cal seguir, amb molta més inten­si­tat, vin­cu­lant el pen­sa­ment sobi­ra­nista/inde­pen­den­tista amb la qüestió social –molt dura i crua el gener del 2019– amb efec­tes devas­ta­dors per la cohesió  social i la dig­ni­tat de la per­sona. Aquest 2019 hem de pro­cu­rar evi­tar anar més enrere, tant des del punt de vista social com del naci­o­nal, i estar per­ma­nent­ment con­nec­tats i atents al que està suc­ceint a Europa, en un any elec­to­ral al Par­la­ment Euro­peu. Cata­lu­nya ha d’inten­tar blin­dar, amb molt de con­sens, uns mínims i, alhora, obser­var molt aten­ta­ment com poden aca­bar les cri­sis estruc­tu­rals del Bre­xit  i dels gilets jau­nes.