OPINIÓ
14 gener 2019 2.00 h

DE REÜLL

Del diàleg al monòleg

ANNA PUIG
Que l’Estat deixi de con­fon­dre el diàleg amb sub­missió i renúncia

Durant set­ma­nes i set­ma­nes la paraula de moda va ser diàleg. Fa falta diàleg, hem esta­blert les bases del diàleg, s’ha de començar pel diàleg, estem oberts al diàleg... Però les modes pas­sen. I ara és un altre mot el que està en boca de tot­hom: monòleg, que vin­dria a ser el con­trari de l’ante­rior. I, allà on tot­hom veia al prin­cipi pos­si­bi­li­tats d’una solució gràcies al diàleg, ara només hi tro­ben entre­bancs per culpa del monòleg.

Qui té una fixació per la nova paraula és el pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, qui acusa els par­tits inde­pen­den­tis­tes de ser els cul­pa­bles d’haver-la posat de moda. Quina barra! Qui no es mou ni un mil·límetre per aten­dre la volun­tat ciu­ta­dana per exer­cir el dret a deci­dir –que, recor­dem, té un suport del 80% de la població– és pre­ci­sa­ment el govern que ell lidera. Qui exi­geix als cata­lans apro­var un pres­su­post sense ni saber quina inversió ens reper­cu­tirà per evi­tar que hi hagi una heca­tombe elec­to­ral, tot amenaçant que serem cul­pa­bles de l’auge de l’extrema dreta –que no voten els espa­nyols?–, és el govern que ell lidera. Segu­ra­ment l’inde­pen­den­tisme també està esta­blert en el monòleg. Però és que la via del diàleg s’ha inten­tat en mol­tes oca­si­ons. I es pot con­ti­nuar inten­tant, natu­ral­ment. Però sem­pre que l’inter­lo­cu­tor, és a dir, l’Estat, deixi de con­fon­dre la paraula diàleg amb sub­missió, renúncia i cedir a tot. Si no, que parli amb pro­pi­e­tat i que en digui monòleg.