OPINIÓ
CSABATE@ELPUNTAVUI.CAT - 14 gener 2019 2.00 h

A LA TRES

Gest i compromís

CARLES SABATÉ - CSABATE@ELPUNTAVUI.CAT
“Sánchez des­a­fia i ges­ti­cula amb el pres­su­post i fa pressió als par­tits cata­lans, vist que no pot fer­mar els fis­cals

Les defen­ses dels pre­sos polítics cata­lans ani­ran pre­sen­tant entre avui i demà pas­sat el seu escrit defi­ni­tiu al Suprem per apun­tar quina serà la seva demanda ini­cial en el judici. Els advo­cats d’ERC expo­sa­ran que Jun­que­ras i Romeva, per exem­ple, han demos­trat al llarg de la seva tra­jectòria política el seu paci­fisme i res­pecte per la democràcia, alhora que qüesti­o­na­ran la inter­pre­tació dels fets de l’1-O que pre­sen­ten ter­gi­ver­sa­da­ment tots els apa­rells de l’Estat. Clar i català, afron­tant la crua defensa davant de qui empra la men­tida per acu­sar. Més que un gest, és un com­promís de fer­mesa i con­vicció.

Sí que ges­ti­cula Pedro Sánchez quan tra­mita el pres­su­post esta­tal i envia tota la pressió al PDe­CAT i ERC perquè l’ava­lin. Ja els acu­sen de poca sen­si­bi­li­tat social i inver­sora envers els ciu­ta­dans per no donar-hi suport imme­diat.

Sánchez es val del tac­ti­cisme i de la pilota enda­vant que tant ha cri­ti­cat el PSC dels governs de la Gene­ra­li­tat. Almenys, però, es mou i queda clar el paper prin­ci­pal actual dels par­tits cata­lans en la gover­na­bi­li­tat de l’Estat. Pit­jor eren l’immo­bi­lisme i el 155 de Rajoy o el pacte de dre­tes andalús.

Però el veri­ta­ble gest està per arri­bar. Cap de les dues ban­des de la taula nego­ci­a­dora bila­te­ral no està encara pre­pa­rada per fer-lo, pot­ser perquè costa con­tro­lar les pròpies files. El pre­si­dent Torra, i també l’expre­si­dent Puig­de­mont, no inci­di­ran en les deci­si­ons que aca­bin pre­nent els par­tits PDe­CAT i ERC i els seus grups par­la­men­ta­ris al Congrés dels Dipu­tats. La pos­si­bi­li­tat d’esme­nar la tota­li­tat serà el pròxim gest a deci­dir, perquè tena­llarà Sánchez, dis­po­sat a resis­tir i aca­bar la legis­la­tura, sem­bla.

Tam­poc Sánchez i la seva minis­tra de Justícia con­tro­len prou els fis­cals per convèncer-los que reti­rin o sua­vit­zin les acu­sa­ci­ons con­tra els pre­sos cata­lans, tot i que podrien obli­gar-los a depen­dre del minis­teri fis­cal. Al Suprem, hi domina encara l’antic règim. Això sí que seria un com­promís. Però, fins ara, els únics com­pro­me­sos són els empre­so­nats.