POLÍTICA
BARCELONA - 14 febrer 2016 2.00 h

RAÜL ROMEVA 

CONSELLER D'AFERS EXTERIORS, RELACIONS INSTITUCIONALS I TRANSPARÈNCIA

“Les funcions d'Exteriors són perfectament estatutàries”

 “A l'hora de demanar coresponsabilitat per aprovar un nou pressupost, no només mirem cap a la CUP, també cap a altres formacions”

Exposat
Raül Romeva, exeurodiputat per ICV, candidat de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament i ara conseller d'Afers Exteriors, recalca una vegada i una altra que el seu departament “és absolutament legal”. Catalunya necessita “acció exterior” i, malgrat els primers intents del PP de fer-hi front per la via judicial, no s'aturarà. Al ministre d'Afers Estrangers de l'Estat espanyol, José Manuel García-Margallo, amb qui es coneix de l'època d'eurodiputat,
li va comunicar el seu nou càrrec i s'hi va “posar a disposició”. Encara no n'ha rebut cap resposta. “Com que estan en funcions, entenem que segurament ho estan valorant”, precisa, amb ironia. Insisteix que el debat constituent ha d'incloure com més gent millor.
ANNA SERRANO / ANNA BALLBONA - BARCELONA

Raül Romeva diu que es mou amb “la confiança absoluta que aquest departament és legal i, a més, necessari”. La seva és una conselleria de nova creació, que abans existia amb rang de secretariat. A la pregunta de si tem ser inhabilitat, addueix “el mandat democràtic” que cal complir.

La llei dels catalans
a l'exterior donarà servei a les moltes comunitats que tenim arreu del món
A banda de les delegacions, podem tenir presència internacional de moltes maneres
L'ha sorprès que el govern del PP ja recorri al Tribunal Constitucional contra les competències de la conselleria d'Afers Exteriors?
De moment no tenim cap informació concreta, només declaracions. Hem de lamentar, una vegada més, aquest intent permanent d'utilitzar les institucions de justícia per fer política. S'amaguen darrere del Tribunal Constitucional per no afrontar el debat de cara i amb voluntat de resoldre'l. És trist i preocupant, i diu molt del tarannà del govern, i particularment d'aquest partit. Segueixen per la via de la querella, de l'amenaça, i això fa molt difícil que nosaltres puguem trobar l'espai. I, malgrat tot, nosaltres continuem amb voluntat de fer les coses ben fetes i dialogades amb tothom.
El govern espanyol ha demanat la suspensió automàtica de la conselleria. Si s'admet a tràmit el recurs, què implicaria?
No sabem quina és la part contra la qual volen recórrer. Des d'aquesta situació estranya, nosaltres fem la feina que hàgim de fer. No tenim cap dubte que legalment i jurídicament les funcions d'aquest departament són estatutàries i s'enquadren perfectament en el marc constitucional.
Confia en un canvi de signe a l'executiu estatal?
De moment, el govern actual està en funcions i fer un nou govern amb la configuració de forces polítiques que hi ha no sembla fàcil. Una altra cosa és, si al final se'n surten, en quines condicions, és a dir, amb quins acords.
Una certa sensibilitat respecte a la carpeta catalana es podria aconseguir amb un govern del PSOE amb Podem?
La nostra voluntat com a govern és que tot això que volem fer ho fem de manera dialogada i acordada. Per poder fer això, a l'altra banda hi ha d'haver algú que escolti i que entengui de què va això que estem fent aquí. M'agradaria molt tenir un govern que tingués aquesta sensibilitat. De moment, no he sentit el senyor Sánchez [PSOE] dir que aquest era un tema que assumia com a propi.
L'augment del pressupost que avançava aquesta setmana que necessita la conselleria serà possible? Confia en l'acord amb la CUP?
La CUP ha demostrat absoluta coincidència amb l'objectiu, que és dotar-nos d'un govern per poder ser un estat. S'han demostrat i es continuaran demostrant molts espais de col·laboració. Tots som molt conscients, també Catalunya Sí que es Pot i el PSC, que sense uns pressupostos moltes de les coses per respondre a les necessitats de la gent no les podrem fer. A l'hora de demanar coresponsabilitat per aprovar uns pressupostos, no només mirem cap a la CUP, també cap a altres formacions.
Les discrepàncies internes de la CUP poden tensar més la negociació amb el govern?
Tots els espais tenen el seu debat intern. La CUP és una suma de realitats i voluntats, com ho és Junts pel Sí. JxSí també és una suma d'espais amb un objectiu compartit i transitori, que és fer un estat. Els debats sempre són una bona eina. Hem de tenir clar que s'han d'afrontar i superar per avançar.
Com es fa per ser visible sense les eines d'un estat?
En temes de cooperació, estem en molts fòrums internacionals. En temes de relacions intergovernamentals, des de l'àmbit fins i tot de les Nacions Unides, som presents en molts àmbits. Nosaltres no som un estat, encara. I, per tant, no podem utilitzar els mecanismes que els estats utilitzen per ser actors. Però això no vol dir que no puguem ser actors. En podem utilitzar molts i els estem utilitzant. El que no podem pretendre, en la situació d'ara, és valorar la feina que fem com si fóssim un estat. L'objectiu és treballar amb tots aquells actors que necessitem per tal de convertir-nos en estat. Hem vingut a fer dues coses en aquest període de transició: crear estructures d'estat i dotar-nos de les lleis que necessitem per poder fer la transició. No tenim un mandat ordinari de quatre anys en què tu pots fer una planificació. Tenim un mandat molt específic i acotat en el temps.
És possible que les dificultats que posa el govern espanyol a l'acció i l'obertura de les delegacions augmentin...
Totes les dificultats que està posant el govern espanyol perquè Catalunya no pugui fer allò que estatutàriament i en el marc competencial li pertoca, que és fer acció exterior, tenen una repercussió sobre Catalunya i també sobre els altres actors en què influeixen. Aquests actors comencen a veure això com un problema per part del govern espanyol. Tenim 5.000 empreses multinacionals treballant a Catalunya. Creieu que aquestes empreses i els països dels quals depenen estan còmodes amb aquesta acció persistent del govern espanyol?
Les noves delegacions tindran un to més polític que comercial?
Són delegacions amb caràcter representatiu, però també han de ser útils, sobretot en èpoques com aquesta. Estem necessitats d'utilitzar-les com a espais de dinamització econòmica i cultural, i per fer un relat que permeti explicar arreu del món el que està passant aquí. Les delegacions que tenim són set, més una que està a punt, a Portugal. Creixeran en funció de les necessitats estratègiques i dels recursos que tinguem. Hi ha molts llocs on no hi som en forma de delegació, però hi som de moltes altres maneres. La mesura per calcular la feina no és el nombre de delegacions. Podem tenir presència internacional de moltes maneres.
La llei dels catalans a l'exterior avançarà amb celeritat? Per a què servirà?
És una de les prioritats que tenim damunt la taula. Servirà per donar eines i serveis a les moltes comunitats que tenim distribuïdes arreu del món. Volem formalitzar aquesta presència catalana al món per ajudar que totes aquestes persones puguin estar ben ateses, des del punt de vista de votar, d'accés als serveis administratius, d'ajudes en moments puntuals...
Els discrets contactes amb l'exterior que el president Puigdemont ha encarregat a Mas com encaixaran amb la seva feina?
Tenim molta feina per fer i la farem aprofitant tot el capital que tenim. El president Mas és un d'aquests capitals que nosaltres, òbviament, aprofitem, que és el que ens toca.