Puigdemont al capdavant i Mas a prop

 Author Img DIRECTORA ADJUNTA
 14/02/2016 01:54 | Actualizado a 14/02/2016 03:39

Guanyar temps va ser el motiu primordial que va persuadir Artur Mas decedir davant la CUP i abandonar la presidència de la Generalitat. La gran operació de Junts pel Sí no va obtenir la majoria absoluta, així que era obvi que altres eleccions, només tres mesos després, no serien millors. Guanyar temps és, per tant, el combustible que propulsa l’actual Govern fins a veure si la situació política espanyola canvia o si varia la correlació de forces a Catalunya.

Obtingut el suport de la CUP en la investidura de Carles Puigdemont com a president, el següent escull és aconseguir que els cupaires donin suport als pressupostos de la Generalitat per a aquest any. És veritat que poden prorrogar-se i culminar, així, els 18 mesos previstos de legislatura, però els dos socis de govern, Convergència i Esquerra, són conscients que els convé una mica més de temps: si són dos anys, millor. A més, la pròrroga dels pressupostos llançaria un missatge de debilitat política que s’adiu molt poc amb l’objectiu final d’eixamplar el suport social a l’independentisme.

En plena crisi interna, la CUP tornarà a tenir la pressió per donar suport a uns pressupostos que, per més gir social que es vengui, continuaran sota el signe de l’escassetat de recursos i la dependència del crèdit del Govern central. CDC i ERC sostenen que el suport al pressupost va formar part de les negociacions per les quals es van avenir al relleu de Mas, mentre que els cupaires s’atenen al pacte final firmat, en què el redactat és més ambigu.

Puigdemont, Colau, Mas i Junqueras al metro a l’aeroport divendres passat.Puigdemont, Colau, Mas i Junqueras al metro a l’aeroport divendres passat. (Quique García - EFE)

Encara que el pes de la negociació pressupostària amb la CUP recaigui en Oriol Junqueras com a responsable d’ Economia, a Convergència li convé que en surti airós. El líder d’Esquerra està entossudit a mantenir una bona sintonia amb Puigdemont –amb Mas no va acabar de forjar una gran confiança– i a no repetir els errors de descoordinació dels tripartits. Malgrat això, ja ha sorgit la primera fricció amb motiu del projecte BCN World. Els republicans sempre han mostrat el seu recel cap aquest pla, mentre que Convergència està decidida a dur-lo a terme. Puigdemont va proposar un referèndum, que no va delimitar en el territori. De seguida Junqueras va postil·lar que la consulta havia de ser a tot Catalunya.

On no es poden permetre cap descoordinació és el procés sobiranista. Per això, hi ha sobre la taula la creació d’un “consell polític” integrat per Puigdemont, Junqueras i els consellers Neus Muntéi Raül Romeva. Com a “convidats”, assistirien a les reunions Artur Mas i Marta Rovira, així com Carles Viver Pi-Sunyer i Josep Maria Reniuper a l’assessorament més tècnic. L’expresident continua així al capdavant del procés. Tant CDC com ERC treballen amb la voluntat de camuflar tots els passos cap a la independència per evitar il·legalitats, almenys fins al tram final de la legislatura. Fins llavors poden haver passat moltes coses a Madrid.

Si Pedro Sánchez aconsegueix formar govern amb el suport de Podem, és molt probable que obtingui l’abstenció d’ERC i CDC. Els convergents anhelen que un govern d’aquestes característiques recondueixi l’assetjament judicial –cada vegada més gran– a Mas per la consulta del 9- N i, en general, permeti abandonar el recurs constant al Constitucional i obrir una negociació política, encara que al principi es limiti als 23 punts de governabilitat quotidiana que al seu dia l’expresident va portar a la Moncloa.

Mentrestant, Puigdemont ja ha posat fil a l’agulla en la tasca d’eixamplar la base social independentista recorrent al discurs del maltractament del Govern central. L’ Executiu català ha celebrat l’arribada del metro a l’aeroport com una fita titànica aconseguida malgrat les travetes de la capital. Tot i que la desídia i la garraperia inversora dels successius governs centrals ha estat majúscula, també és veritat que el metro no ha arribat abans a l’aeroport per la incompetència de diversos executius catalans, que van decidir llançar carretades de diners en un traçat inversemblant en lloc d’allargar la línia 1 –directa al centre de Barcelona– un parell de quilòmetres. En qualsevol cas, la negativa de Puigdemont a convidar la ministra de Foment a la inauguració de l’L9 i el dur discurs que va llançar en aquest acte formen part de l’estratègia per ampliar el suport social de l’independentisme. Una inauguració en la qual Mas, per cert, no va voler passar desapercebut.