ARTICLES
14 febrer 2016 2.00 h

KEEP CALM

Rebatejar el Born

MARINA LLANSANA
És un exemple –trist– de com funciona l'alternança dels partits a les institucions. No és nova política sinó caure en els pitjors tics de sempre

L'Ajuntament de Barcelona ha decidit canviar el nom del Born Centre Cultural; des d'ara es dirà Born Centre de Cultura i Memòria i s'ampliarà a d'altres activitats, diuen. La decisió del govern de Colau s'ha pres després d'un ple municipal on el govern es va alinear amb Ciutadans, el PSC i el PP per tombar una moció d'ERC a favor de mantenir el projecte del centre com a espai de memòria de la guerra de Successió i de la pèrdua de llibertats de Catalunya el 1714. En aquell ple es van sentir arguments com ara que s'estava fent un ús partidista de l'equipament o que el govern anterior havia volgut posar les runes al servei d'una ideologia. El nou projecte presentat pel comissionat de Memòria de l'Ajuntament, Ricard Vinyes, ha generat dubtes i incomprensió. I és que, en general, la ciutadania no acabem d'entendre per què cada nou govern vol canviar coses que ja funcionen; com si els sabés greu admetre l'èxit dels que els han precedit. El Born Centre Cultural va rebre 3 milions de visitants el 2015, i la reacció general del públic era entusiasta: pel projecte museogràfic –modern i respectuós amb el passat– i per les exposicions que permetien descobrir com va ser l'etapa més crucial de la història del país. L'equip de l'historiador Quim Torra havia aixecat del no-res un dels equipaments més potents que té la cultura catalana. L'argument que cal ampliar-ho a d'altres activitats genera sorpresa: al Born s'hi ha fet de tot en la seva curta història, inclosa una desfilada del 080 Barcelona Fashion. De debò que calia rebatejar el centre per poder fer l'exposició sobre mercats que va explicar Vinyes que s'hi farà properament? La resposta és no, no calia canviar el nom. I és un exemple –trist– de com funciona l'alternança dels partits a les institucions. No s'adonen que la decisió de canviar el nom a un equipament amb l'argument que els altres en feien un ús partidista, és la decisió més partidista que es pot prendre. No és nova política sinó caure en els pitjors tics dels partits de sempre.