Consultes diabòliques

 Author Img PERIODISTA
Barcelona 
14/02/2016 02:15
Junqueras-Puigdemont, la consultaJunqueras-Puigdemont, la consulta (Alberto Estévez - EFE)

Barcelona en Comú va guanyar les eleccions del 24 de maig de l’any passat amb un programa que incloïa la connexió del tramvia per la Diagonal. Sobre el paper, la formació que dirigeix l’alcaldessa Ada Colau, malgrat haver-se alçat amb la victòria amb el suport de només el 15,2% dels barcelonins, està perfectament legitimada per tirar endavant aquest projecte sempre que aconse­gueixi els suports polítics necessaris. Tot i això, en aquesta qüestió és presonera del seu propi discurs. El govern municipal ha fet bandera de la par­ticipació ciutadana portant-la a extrems en els quals la reiteració acaba restant eficàcia i credibilitat. Cada vegada que un responsable de l’Ajuntament de Barcelona anuncia l’obertura d’un nou procés participatiu mitja ciutat somriu irònicament i l’altra meitat esbufega cansada. Per això, resulta anòmal que, emparant-se únicament en l’excusa que “ho portàvem en el programa”, es negui a la ciutadania la possibilitat de decidir sobre la conveniència o no d’un projecte al qual els seus impulsors mateixos han volgut donar la màxima envergadura.

A ningú no se li escapa que si el govern de la ciutat no s’atreveix a convocar un referèndum sobre el tramvia per la Diagonal és perquè dubta raonablement del triomf del sí. Aquest tipus de referèndums, en els quals solen intervenir factors aliens a la finalitat de la consulta, les vísceres més que el cap, els carrega el diable, són material altament explosiu. Precisament, aquesta setmana, a propòsit d’una altra possible consulta, hem assistit a una de les primeres dissensions en el si del nounat Govern de la Generalitat. El president Puigdemont ha plantejat un referèndum sobre l’incert futur de Barcelona World en l’àmbit dels municipis de la zona de Tarragona. El seu partit, Convergència, està a favor d’aixecar aquest èmul de Las Vegas a la vora de la Mediterrània –perquè, deixem de fer-nos trampes al solitari, d’això es tracta per més ornaments de sostenibilitat i retorn social que li vulguin penjar– i sap que les promeses de milers de llocs de treball i de negoci fàcil són una cosa que aquell territori difícilment passarà per alt. No és la del president una oferta innocent, com tampoc no ho és la contraoferta del vicepresident Junqueras, que planteja estendre l’àmbit d’una hipotètica consulta a tot Catalunya perquè no és ingenu i perquè intueix que les reticències que expressa Esquerra Republicana a aquest projecte es veurien avalades per un no del conjunt dels catalans.